Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics, el 1693 ingressà com a compositor a United Companies al Drury Lane Theatre i aviat esdevingué un dels compositors teatrals més populars de Londres A partir del 1695 passà a treballar al Lincoln’s Inn Fields Theatre i, a més, s’encarregà de la direcció musical a la banda de música del rei, sense rebre honoraris El 1696 aconseguí un altre càrrec a la cort i entrà a formar part dels vint-i-quatre músics al servei del rei El 1700 obtingué el segon premi per la música que compongué per a la mascarada…

Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat…

Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment…

Es tenen poques dades sobre la seva biografia Diverses fonts afirmen que fou alumne de JS Bach i també del seu fill gran, WF Bach Segons JN Forkel, JS Bach compongué per a ell les famoses Variacions Goldberg 1741, obra de referència dins la música per a clavicèmbal Aquest fet, però, ha estat sovint posat en dubte El 1751 succeí G Gebel en qualitat de músic de cambra de la capella del comte H von Brühl, al servei del qual es mantingué fins a la seva prematura mort A més d’un reconegut virtuosisme al clavicèmbal, compongué dues cantates per a cor i orquestra, sonates,…

Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament…

L’execució, ordenada pel general Rotten, tingué lloc a l’indret anomenat els terrers Roigs, pròxim al conegut pels Tres Roures, que ha esdevingut més popular

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu…

Deriva d’una llarga cadena glicoproteica prohormonal que s’obre per a originar l’ACTH i la betalipoproteïna Substància pulverulenta blanca soluble en aigua i en alcohol o en acetona al 60-70%, estable a la calor, especialment en solució àcida És un polipèptid, de pes molecular de l’ordre de 4 500, constituït per una cadena única de 39 aminoàcids, de seqüència totalment coneguda, que ha estat obtinguda per síntesi La seva activitat biològica no queda destruïda per hidròlisi parcial amb pepsina, i és localitzada en la seqüència compresa entre el primer i el vint-i-quatrè aminoàcid Segons les…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a…

Formada a l’escola de marxa de Viladecans, feu el pas a l’elit amb Josep Marín com a tècnic Competí sempre amb el Club Natació Barcelona Inicialment, també participà en proves de fons i mig fons i obtingué la victòria en la segona edició de la Cursa d’El Corte Inglés 1980 Fou campiona d’Espanya júnior de 5 km en pista 1984, 1985 i d’Europa ex aequo amb Mari Cruz Díaz, en la mateixa distància 1985 En categoria absoluta fou diverses vegades campiona de Catalunya 1985, 1986, 1989, 1990 i d’Espanya 1985, 1988, 1989, 1990, 1993 de 10 km en ruta…