Resultats de la cerca

Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563

Fill d’Albert de Quintana i Combis Es llicencià en dret i fou degà del Collegi d’Advocats de Girona Regidor i alcalde de la ciutat, després fou diputat provincial El seu germà Pompeu de Quintana Girona 1858 — fou advocat, visqué a Cuba i fou elegit diputat provincial i a les corts espanyoles per Torroella de Montgrí 1893 i 1896

L’única font biogràfica és la Vita Pauli de Jeroni, rèplica de la Vita Antonii d’Atanasi Aquest motiu i les narracions llegendàries fan que hom en posi en dubte l’autenticitat Segons Jeroni, visqué fins a 113 anys en completa solitud i només el conegué Antoni el Gran poc abans de morir La seva festa se celebra el 15 de gener

Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília

Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

Visqué durant els regnats d’Adrià, Marc Aureli i Luci Ver Sense ser profund ni prou coherent, la seva vasta obra serví als juristes posteriors i fins al Digest de Justinià Escriví 36 o 35 llibres ex Sabino i 39 ad Quintum Mucium sobre el dret civil També redactà les Variae lectiones, Epistolae, un llibre de Regulae i dos Enchiridia

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977

Formà part de la junta directiva del Centre d’Esports Sabadell 1949-52 i presidí el club en dues etapes 1955-58 i 1965-73 Visqué una època brillant, ja que la formació ascendí a la màxima categoria i disputà la Copa de la UEFA 1970 Fou un dels impulsors de l’ampliació del nombre d’equips a primera divisió en la temporada 1971-72

Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York

Visqué a Cadis i emigrà a Buenos Aires, al Perú i a Xile, on es dedicà al comerç Oficial de l’exèrcit, combaté els araucans i arribà a governador i capità general de Xile 1788-96, càrrec en què se significà com un excellent administrador i polític Fou nomenat virrei del Perú 1796-1800, on es destacà per la seva activitat en obres públiques, transports i comerç