Resultats de la cerca
Es mostren 10647 resultats
taxàcies
Botànica
Família de taxals constituïda per arbres o arbusts perennifolis, dioics, de fulles linears i aplanades, arranjades helicoïdalment, de flors masculines solitàries o en petites espigues, i flors femenines solitàries o geminades, i de llavors aril·lades.
Consta d’unes deu espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, de les quals només és europea el teix Taxus baccata
economia del pensament
Filosofia
Principi segons el qual hom ha d’elegir, entre dos o més mètodes que arribin a iguals resultats, aquell que empri un menor nombre de mitjans conceptuals.
La difusió d’aquest principi es deu a Guillem d’Occam, que l’emprà amb molta freqüència en els seus escrits
Ana María Figueroa Medina
Ball esportiu
Ballarina.
Fou campiona d’Espanya 2003 i de Catalunya 2005 sènior en la modalitat de deu balls fent parella amb Narciso Pizarro
Sisteró
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a l’esquerra del Sió.
A l’antiga església parroquial Sant Salvador, dependent després de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila
orc
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Lloc on, segons la mitologia clàssica, anaven les ànimes després de la mort.
Sinònim d'infern, en la literatura llatina aquest nom designà, a vegades, el déu dels inferns i també personificà la mort
Llibre de la creació
Història
Llibre cabalístic compost entre els s. III i IV.
Desenvolupa el misticisme de la Markaba i relaciona el procés de la creació amb les deu sefirot i l’alfabet hebreu
Dandin
Literatura
Novel·lista i teòric de la poesia sànscrita.
Escriví la novella Dashakumara-tcharita ‘Història dels deu prínceps’ i possiblement el tractat poètic Kâvyâdarscha ‘Mirall de l’art de poesia’
Granyena
Partida
Partida de l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme d’Alcoletge.
És centrada pel santuari de Granyena , esmentat ja el 1308, on és venerada la Mare de Déu de Granyena, patrona d’Alcoletge
bona nit!
Lingüística i sociolingüística
Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent.
Pot ésser completada de diferents maneres, com bona nit i bona hora , bona i santa nit , bona nit que Déu nos do
principat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or feta encunyar el 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó, per substituir el pacífic, a les seques de Barcelona i Perpinyà, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
De la sèrie, són coneguts els múltiples de dos doble principat i de deu ambdós posteriors al 1505 i el mig principat