Resultats de la cerca

Anomenat també planemajent d’empresa, aquest sistema aplica els conceptes d’estratègia a l’empresa i, després de fer-ne una diagnosi visió i posicionament, planeja una estratègia general i li traça uns programes funcionals, amb unes accions específiques, uns recursos adients i uns estàndards de funcionament per al control de gestió Iniciat als Estats Units, als anys cinquanta, el sistema ha estat definit per diversos autors P Drucker, RL Ackoff, GA Steiner

Són tots tres sòlids incolors, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics L’isòmer orto és obtingut per oxidació del o -xilè i és emprat en la preparació de resines alquídiques i de polièsters L’isòmer meta , obtingut per oxidació del m -xilè, és emprat, en forma de dietilamida, com a repellent d’insectes L’isòmer para , obtingut per oxidació del p-cimè , és emprat en la preparació de plastificants

Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99

Deixeble de F Vaubourgoin, P Dukas, G Caussade i L Aubert, fou director a la RTF Autor de l’òpera Numance 1950, de l’òpera còmica La Farce de Maître Pathelin 1938, el ballet L’Astrologue 1948, Le Mystère des Saints Innocents 1947, tres simfonies, etc Publicà Berlioz, La France et la musique occidentale i l’obra didàctica —a partir de les emissions de l’ORTF— Pour comprendre les musiques d’aujourd’hui

Concertista precoç, fou deixeble del violinista André Robberechts i, després, de P Baillot al Conservatori de París El 1826 fou nomenat violí solista de Guillem I d’Holanda Feu concerts per tot Europa i del 1823 al 1852 fou catedràtic de violí al Conservatori de Brusselles Es retirà a causa de la pèrdua de visió que sofria Tant l’estil interpretatiu com l’obra compositiva de Bériot són hereus de la millor tradició violinística italofrancesa

Des del 1897 dirigí el laboratori de fonètica experimental del Collège de France, on fou creada una càtedra per a ell adaptà a la investigació de les articulacions fonètiques diversos aparells, com el quimògraf, usats en les ciències físiques, i publicà el resultat de les seves experiències en el famós llibre Principes de phonétique expérimentale 1897-1908 Fundà la Revue des patois gallo-romans 1887 Entre els seus deixebles catalans figura P Barnils

El 1934 creà orquestra pròpia i formà el Goodman Quartet, ampliat el 1939 a sextet Fou el primer d’integrar negres i blancs en les seves formacions, on collaboraren alguns dels músics més rellevants de la història del jazz , entre els quals Teddy Wilson, Lionel Hampton i Charlie Christian Interpretà també música clàssica Béla Bartók escriví per a ell Les contrastes , i A Copland i P Hindemith llurs respectius concerts per a clarinet

Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953

Hom l’obté per reacció en el si d’etanol de la trifenilfosfina, C 6 H 5 3 P, amb el triclorur de rodi, RhCl 3 3H 2 0 Fou el primer agent actiu conegut per a la hidrogenació en fase homogènia d’olefines i alquins en condicions suaus de pressió i temperatura el seu ús fou introduït per G Wilkinson l’any 1966 És també actiu en processos de descarbonilació Té una gran aplicació

Vida i obra Era notari de Perpinyà i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, Eulàlia “Dos llibres de devoció del notari Lluís Guilla” Afers , XXII/58, 2007, p 675-692