Resultats de la cerca

Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen

Com a cap de l’exèrcit comuner, format per milícia urbana, camperols i petita noblesa, Bravo es reuní a Valladolid 1521 amb els caps Padilla i Maldonado, i amb ells fou derrotat i capturat per l’exèrcit reial a Villalar 23 d’abril de 1521 L’endemà fou executat sense esperar la decisió de l’emperador

Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill Batlle general de Catalunya 1608, lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida 1613 Fou conseller reial de Felip III de Castella Lloctinent i capità general de Sardenya 1617 per dos triennis Fou comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume, i batlle general de Catalunya

Fou capità de la coronela de Barcelona el 1684 Participà en la guerra contra els francesos 1689-97 i fou nomenat comte de Múnter per Carles II 1693 Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco Carles III el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell 1705 i majordom reial 1706

Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent

Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511

Primer marquès de Guevara i primer comte de Campo Real 1653 Cavaller de l’orde d’Alcántara, fou nomenat per Felip IV de Castella membre del consell reial El 1651 fou enviat a Sardenya com a virrei Les seves disposicions per a alterar la moneda de billó —per combatre els falsificadors— provocaren seriosos avalots Morí en el càrrec

Pastor purità, emigrà a Massachusetts 1631, però en fou expulsat a causa de les seves denúncies contra la intolerància religiosa Fundà aleshores la ciutat de Providence 1636, i obtingué la carta reial que establí la colònia de Rhode Island 1644, de la qual fou governador 1654-57 i on aplicà els seus ideals de democràcia i llibertat religiosa

Fou secretari reial i de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Publicà Reyes de Mallorca 1852, de Jaume I a Isabel II, i diversos treballs sobre temes d’economia mallorquina, alguns d’ells apareguts a El Balear sobre la importació a la Península de cereals mallorquins, 1851 La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación, 1881

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial