Resultats de la cerca

Era rodó i només navegava a vela Més tard fou proveït d’artilleria De popa quadrada, tenia coberta i castell, amb castellets a proa i a popa El pal major era més alt que el trinquet, i aquest, més alt que el de mitjana Les veles dels pals major i trinquet eren quadres, i la del de mitjana, llatina Els pals tenien cofes La seva capacitat, als s XIV i XV, oscillava entre les 200 i les 600 tones als s XVI-XVII els holandesos en construïren de 2 000 tones per al tràfic amb les Índies Orientals

Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà s XIX, seguit més tard principi del s XX per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931 A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’

Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490

De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes —entre ells Šělomó ben Adreṭ de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà— que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme Abba Mari es refugià a Perpinyà 1306 Més tard visqué a Barcelona, on escriví una…

Estudià a l’URSS, als EUA, al Canadà i a Anglaterra Treballà a la Universitat de Roma amb EFermi fins el 1936, que se n'anà a París fugint del règim feixista Més tard al Canadà féu recerques sobre els raigs còsmics i el triti Ciutadà britànic el 1948, treballà al Harwell Research Center a Berkshire, però el 1950 desaparegué i cinc anys després se sabé que era ciutadà soviètic i que treballava a l’URSS en recerques sobre energia atòmica a Dubna Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS i el 1963 obtingué el premi Lenin

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical…

Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica

Deixeble precoç de J Ribera a Nàpols A tretze anys fou ajudant de Pietro da Cortona a Roma, on s’exercità en la tècnica de la pintura al fresc Més tard treballà a Milà, Venècia frescs de Santa Maria della Salute i Florència, on el 1682 pintà L’Apoteosi dels Mèdici galeria del palau Riccardi El 1692 el rei Carles II demanà la seva presència a la cort castellana, on decorà la volta de l’escala la sagristia de la catedral de Toledo i la volta del Casón del Buen Retiro Excellent colorista, fou un dels màxims exponents de l’exuberància decorativa barroca

Sacerdot 1823, s’exilià a París De tornada a Itàlia, fou ministre i president del consell piemontès 1848-49 Ambaixador a París, es retirà a la vida privada Preocupat per la reunificació dels estats italians, fou, de primer, màxim exponent del güelfisme i defensà una confederació sota el papat Primato civile e morale degli italiani , 1843 Més tard atribuí la supremacia al Piemont Rinnovamento civile d’Italia , 1851 Polemitzà amb els jesuïtes en nom d’un catolicisme obert al pensament liberal Prolegomeni al primato , 1845 Il gesuita moderno, 1846-47 Filosòficament s’oposà a l’…

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats