Resultats de la cerca

És emprat com a desinfectant i en l’obtenció de sabó germicida

És present en alguns olis essencials, i hom l’aïlla de l’oli de neroli És emprat com a base en l’obtenció de perfums

És soluble en aigua calenta i en alcohol

És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, que es fon a 225°C amb descomposició És molt poc soluble en l’aigua i més en alcohol i cloroform És emprat en medicina com a antiinflamatori i presenta molt disminuïts els efectes secundaris de la cortisona

És emprat com a oxitòcic

És un bactericida emprat contra bacteris grampositius i contra Mycobacterium tuberculosis La seva activitat no és afectada per les variacions de pH Alguns estafilococs hi són resistents Té alguns efectes secundaris com ara mareig i vòmits i una hepatotoxicitat reduïda

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

És un derivat hidroxilat de l’ampicillina i hom l’obté per acilació de l’àcid aminopenicillànic 6-APA amb D -tirosina Es presenta en forma de cristalls blancs poc solubles en aigua 0,4 g/100 ml No es descompon per l’acidesa gàstrica i és absorbida amb molta rapidesa per via oral hom n'aconsegueix els màxims nivells plasmàtics al cap de dues hores d’ésser administrada És un antibiòtic d’ampli espectre

Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims

És coneguda també com a diacil o diacinol El derivat acetilat que es forma en l’organisme és fàcilment soluble, la qual cosa evita la formació de càlculs renals