Resultats de la cerca
Es mostren 2970 resultats
Castell d’Aro (Castell i Platja d'Aro)
Art romànic
Situació Fragment d’un mur en el qual és possible de veure l’aparell de la primitiva construcció del castell F Tur Les restes del castell, que ha donat nom a la població, són situades a la part alta del poble de Castell d’Aro, a tocar de l’església per la banda de migjorn Mapa 366M781 Situació 31TEG027294 La vila de Castell d’Aro és comunicada per la carretera C-253, de Palamós a Santa Coloma de Farners, al seu tram entre Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro, la qual enllaça amb la N-II i l’autopista A-17 Al llarg d’aquesta carretera ha sorgit un eixample modern, mentre que el nucli antic de…
Castell de Pladecorts (Sant Joan de Pladecorts)
Situació Restes d’una antiga torre portal, que formava part del costat meridional del recinte del castell ECSA - A Roura Les restes del castell de Pladecorts es troben al centre del nucli antic de la població de Sant Joan de Pladecorts, situada a la riba esquerra del Tec, al nord-est de la comarca Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 30′40″ N - Long 2° 47′27″ E Per arribar a Sant Joan de Pladecorts es pot agafar, des de la vila del Voló, la carretera N-115 en direcció a Ceret Fets 4 km es troba, a mà esquerra, la D-13 que, en un recorregut de 500 m, porta fins al poble EBP Història La documentació…
Can Boixeres

Can Boixeres, l’Hospitalet de Llobregat
© Roger Bastida
Conjunt urbanístic del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del…
monestir d’Arles

Claustre del monestir d'Arles
© Jaume Ferrández
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Arles) del Vallespir, dins l’actual vila d’Arles que es formà al seu redós.
El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana els Banys d’Arles i es titulà Santa Maria de Vallespir Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881 L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i pels sarraïns Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels…
monestir del Canigó

El monestir del Canigó
JoMV
Abadia
Abadia benedictina (Sant Martí del Canigó) situada en un esperó rocallós de la muntanya del Canigó, a 1.055 m alt, al vessant de la dreta de la vall de Cadí, damunt el poble de Castell de Vernet (Conflent).
Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que empresonà molta gent…
Rocafort

Vista de l’entorn del poble de Rocafort
© CIC-Moià
Poble
Poble i antic centre del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, a l’esquerra de la riera de Mura.
Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i…
Miquel Simon i Bruguera
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró Començà el noviciat a Moià el 9 de setembre de 1888 i allí mateix professà el 17 d’agost de 1890 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació de sacerdot a Vic el 24 de setembre de 1898 Es dedicà a l’ensenyament de matèries comercials i d’idiomes al collegi Calassanci i al de Sarrià, tots dos a Barcelona, i a Vilanova i la Geltrú i Sabadell El 1904 fou enviat a Cuba i el 1909 fou nomenat rector del collegi de San Rafael de l’Havana, un càrrec que no anava amb el seu…
Sant Llorenç de Gaserans (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Vista del costat meridional de l’església, on s’aprecia un fris d’arcuacions llombardes J Recarens Sant Llorenç és l’església parroquial del poblet de Gaserans, totalment disseminat Mapa 365M781 Situació 31TDG660223 Del punt quilomètric 30,7 de la carretera C-251, de Granollers a Maçanet, surt una pista en direcció a tramuntana, la qual travessa un pont sobre la via del tren A uns 2 km passa pel davant de l’església, que ja s’albira a la llunyania JRR Història Aquesta parròquia rural del terme de Sant Feliu de Buixalleu, situada a la seva part meridional, a la plana del Tordera,…