Resultats de la cerca

Hi ha molts dubtes sobre la seva vida i tasca compositiva Exercí de mestre de capella a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona del 1628 al 1630, any en què obtingué la mateixa plaça a la catedral de Girona, amb un jurat format per Jaume Coll, organista del Palau de la Comtessa de Barcelona, Lluís Méndez i Llorenç Cruell, organista i beneficiat, respectivament, de la seu gironina Rebé una amonestació per abandonar les seves obligacions el 1636, però mantingué el càrrec fins el 1642, any en què fou succeït per Jaume Vidal Es conserven només tres obres seves a la Biblioteca de Catalunya…

Fins el 1664 fou escolà de cant a la catedral de Barcelona, on tingué com a mestre Marcià Albereda El 1666 fou nomenat mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona i el 27 de juliol de 1672 obtingué, per oposició, el mateix càrrec a la catedral metropolitana de Tarragona La seva estada en aquesta seu, però, només durà fins el 6 d’octubre del mateix any i la plaça fou ocupada llavors per Isidre Escorihuela Bosquerons retornà al càrrec anterior a Barcelona, ja que no fou acceptat a la catedral de València El 14 de maig de 1679 fou nomenat mestre de capella de Santa…

Tot i que es desconeixen les dades fonamentals de la seva vida, segons FJ Fétis estudià a la Universitat d’Alcalá i posteriorment es traslladà a Roma com a sacerdot i mestre de capella del duc de Pastrana El 1624 publicà en aquesta ciutat un Libro segundo de tonos y villancicos a una, dues, tres i quatre veus i guitarra, en el qual mostrà l’existència de l’acompanyament de la guitarra espanyola " a la usanza romana " Aquesta obra situà Aranyés entre els compositors que es decantaren pel nou estil d’influència italiana En el Cancionero Casanatense figuren sis obres amatòries seves Entre el…

Probablement era de procedència gironina i degué estar emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500 Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec El 1508 es troba documentat com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic Algunes de les principals colleccions de polifonia ibèrica del final del segle XV i el començament del segle XVI, com el Cancionero Musical de Palacio , l’anomenat Cançoner de Barcelona , conservat a la Biblioteca de…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i escriví articles en…

Vida Deixeble del mestre Planas, el 1895 ingressà a l’Escolania de Montserrat, que abandonà posteriorment, i acabà els estudis musicals a l’Escola Municipal de Barcelona Dirigí la Societat Coral Euterpe i diferents entitats corals a Graus, Vilanova i la Geltrú i Rubí El 1921 obrí una escola musical a Igualada, a redós de l’Ateneu Borguñó, que dugué a terme una intensa activitat en l’àmbit de l’educació musical A Barcelona fundà l’Acadèmia Borguñó i dirigí els Cantors de l’Obrera, una entitat que veié estroncada la seva activitat després del 1936 Des del 1932 fou professor de música a l’…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…

Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8

Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera

Feu els primers estudis musicals a Vilafranca amb Antoni Insenser i Francesca Prats i els continuà amb Josep Rocabruna i Mathieu Crikboom violí i piano, Enric Morera harmonia i composició i Luis Vega contrapunt i fuga Des que tenia onze anys tocà el violí a La Catalana, orquestra que passà a dirigir quan en complí quinze Més tard fou director de les orquestres Els Fatxendes Sabadell i Planes Martorell, i dels cors Obrers de l’Ateneu i Sarroca Nova El 1915 i el 1916 dirigí la companyia lírica Granieri-Marcheti durant la gira que dugué a terme per l’Estat espanyol Compongué peces corals,…