Resultats de la cerca
Es mostren 9077 resultats
Cursa de la Mercè

Cursa de la Mercè
Institut Barcelona Sports / Pep Herrero
Esport general
Atletisme
Cursa popular que es disputa anualment pels carrers de Barcelona dins els actes de la festa major de la ciutat.
La primera edició tingué lloc el 1979 i fou impulsada pel primer Ajuntament democràtic de la ciutat per fomentar la pràctica no competitiva de l’esport Amb el pas dels anys la cursa visqué tota mena de variacions sobre participació i distància, però sempre conservà el caràcter d’acte festiu esportiu dins la festa de Barcelona Els anys 2001, 2002 i 2003 es disputà al mateix temps que la Mitja Marató de Barcelona Durant els anys vuitanta s’arribà en diverses ocasions als 20000 participants Destaquen les quatre victòries de Fernando Díaz i Joan Viudez en categoria masculina i les set de Núria…
Julio César Benítez Amoedo
Futbol
Futbolista.
Debutà amb el Racing de Montevideo i arribà al futbol espanyol la temporada 1959-60 després de fitxar pel Valladolid Posteriorment ingressà a les files del Saragossa S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 1961 El seu traspàs, nou milions de pessetes, fou un dels més costosos d’aquella època En un principi ocupà la posició de centrecampista, però amb l’arribada de Kubala passà a ocupar la posició de lateral dret Fou expert en el llançament de faltes Alineat en un total de 238 partits, marcà 26 gols i fou campió de Copa 1963 i de la Copa de Fires 1965, 1966 Morí la vigília d’un Barça-Real…
Julià Delhoste
Música
Musicòleg.
Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià Principes élémentaires de plain-chant à l’usage des…
Joan Riera Martí

Joan Riera Martí (amb la pilota)
Fundació Bàsquet Català / Arxiu Conde Ramos / Massip
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…
Ademola Okulaja
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler pivot, arribà al Club Bàsquet Girona a mitja temporada 2000-01 procedent de l’Alba de Berlín, on havia jugat les temporades 1994-95 i 1999-2000, i fou nomenat el jugador més espectacular de la Lliga per la revista Gigantes La temporada següent jugà al Futbol Club Barcelona Tingué una segona etapa a Girona la temporada 2003-04, en què disputà 24 partits Jugà també al Màlaga 2002-03, al Treviso 2004, al València 2004-05, al Colònia 2005-06, al rus BK Jimki 2006-07, a l’Alacant 2007 i a l’alemany Brose Baskets 2007-08 Fou internacional amb la selecció alemanya, que fou bronze en el Mundial…
Carles Pérez de Rozas Arrivas
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Membre de la tercera generació de la nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , fill de Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada Treballà a Diari de Barcelona 1970, El Periódico de Catalunya , on participà en la fundació el 1978 i n’arribà a ser redactor en cap 1984, El País , La Vanguardia 1986-2008, del qual fou director adjunt d’art, i Mundo Deportivo 1992-99 Collaborà en les revistes satíriques Papus i Barrabás Participà en tertúlies televisives sobre futbol i, especialment, sobre el Futbol Club Barcelona Fou professor de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976-1992, a la…
Federació Catalana de Tir amb Arc
Esports de tir
Organisme rector del tir amb arc a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou fundada l’any 1949 i el seu impulsor i primer president fou Eugenio-Santos Chavala Coorganitzà les primeres competicions catalanes a l’inici de la dècada de 1950, època en què la selecció catalana també dominà el Campionat d’Espanya Promociona, coordina i gestiona la pràctica del tir amb arc a Catalunya, organitzant-ne les competicions catalanes en les disciplines de tir amb arc a l’aire lliure, tir en sala, tir de camp, recorregut de bosc, tir al pou i esquí-arc En alguna ocasió ha coorganitzat el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques El 2011 tenia uns 65…
Marc Antoni Palau i Casanova
Història
Erudit i apologista.
Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i…
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…
Valter e Griselda
Literatura catalana
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge feu (segurament el 1388 i que dedicà a Isabel de Guimerà) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.
La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà Barcelona, RABLB…
,