Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
quitridiomicets
Micologia
Grup de fongs inferiors, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, sapròfits o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.
moviment ameboide
Biologia
Tipus de moviment que presenten principalment les amebes i algunes altres cèl·lules (mixamebes, leucòcits, etc.), per la protrusió de pseudopodis; va lligat, també, a la fagocitosi.
pinocitosi
Biologia
Procés biològic que permet a determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars de nodrir-se mitjançant la incorporació de líquids orgànics, generalment solucions proteiques que formen vacúols intracel·lulars.
És un fenomen essencialment similar a la fagocitosi
organogènesi
Biologia
Última fase del desenvolupament embrionari, en la qual les cèl·lules i els teixits sofreixen transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.
El punt de partida de l’organogènesi és la inducció primària, que comença estimulant la formació del sistema nerviós, el notocordi i els somites En el seu decurs se succeeixen les induccions secundàries, sovint concatenades i subordinades les unes a les altres en la formació d’òrgans múltiples o de llurs parts fonamentals Acabada l’organogènesi i, amb ella, el desenvolupament embrionari, pot tenir lloc la desclosa i el començament de la vida larvària, o bé començar el període fetal en els de desenvolupament directe
carcinoide
Patologia humana
Tumor constituït per acúmuls densos de cèl·lules de volum uniforme que típicament presenten una reacció argiròfila amb conversió d’una sal d’argent en argent metàl·lic.
El tumor és de creixement lent i pot afectar en primera instància l’intestí, l’estómac, el bronqui, l’ovari, el testicle, el pàncrees, la tiroide, etc, i després pot donar metàstasis, sobretot al fetge El tumor carcinoide és un apudoma que pot sintetitzar substàncies biològicament actives com serotonina, bradicinina, histamina i hormona adrenocorticotròpia
toracotropina
Biologia
Neurohormona de les cèl·lules secretores del cervell dels insectes que és conduïda per l’hemolimfa fins a les glàndules protoràciques, on promou l’alliberament d’ecdisona
.
blastema de regeneració
Biologia
Grup organitzat de cèl·lules i de teixits indiferenciats format a les regions pròximes al cos, membre o òrgan amputats, en les fases primeres de la regeneració
.
illots de Langerhans
Biologia
Anatomia
Grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d’insulina.
Foren descrits histològicament pel metge patòleg alemany Paul Langerhans 1847-88
soma
Biologia
Massa del cos, constituïda per les cèl·lules vegetatives o corporals, que, bé que es modifiquen per influència del medi, no transmeten per herència les variacions adquirides.
Aquest terme és emprat en oposició a germen
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern, correlacions nervioses…