Resultats de la cerca

Es destacà durant la guerra de la independència italiana 1848 Nomenat ministre de la guerra 1849-59, reestructurà i modernitzà l’exèrcit, que fou instrument de la unificació italiana Comandà les forces piemonteses durant la guerra de Crimea 1855-56 i fou nomenat cap d’estat major durant la campanya del 1859 Entre el 1859 i el 1866 ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de governador de Nàpols Durant la guerra Francoprussiana fou francòfil i, després de l’annexió del 1870, fou nomenat lloctinent del rei a Roma

Debutà el 1934 a l’Orquestra Filharmònica Txeca, de la qual fou director titular del 1941 al 1948, any que abandonà Txecoslovàquia i es naturalitzà suís Entre d’altres, dirigí l’Orquestra Simfònica de Chicago 1950-53, l’Orquestra del Metropolitan de Nova York 1973-74, i l’Orquestra de la Radiodifusió Bavaresa 1961-79 Es destacà sobretot en el repertori romàntic alemany especialment Mahler i txec És autor de diverses òperes, entre les quals Veronika 1944, de la cantata Pro memoria patris 1941, d’un Rèquiem 1962, de dues simfonies i música de cambra

Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm 1923, Descartes 1923 i 1944 i Plató 1945, així com els seus reculls Études Galiléennes 1940, From the Closed World to the Infinite Universe 1957, La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique 1961 i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies 1965 i Études d’histoire de la pensée scientifique 1973

Estudià, entre altres, amb Zemlinski, Respighi i Casella, i el 1946 emigrà als EUA Destacà com a pedagog, tasca que exercí en diverses institucions de Nova York entre el 1948 i el 1980, any que es retirà a França La seva obra, que sol defugir l’atonalitat i du l’empremta del Romanticisme, inclou les òperes The Barrier 1950 i Esther 1957, la cantata The Glory around His Head 1955, tots tres amb lletra de LHughes, amb el qual collaborà sovint, la Missa Rachel Plorans 1962, música de cambra i diverses composicions orquestrals

De família d’actors, el 1933 debutà al teatre Russafa de València amb l’obra La vuelta al mundo en 80 días , en adaptació d’Enrique Rambal A partir del 1939 es dedicà al cinema i protagonitzà diverses pellícules com ara Rojo y negro, Ídolos, La rueda de la vida , etc El 1942 reprengué la seva activitat teatral Des del 1957 intervingué en nombroses pellícules entre les quals destaca la seva interpretació a La caza 1965 de Carlos Saura Treballà, també, per a la televisió en moltes ocasions

El petit llogaret de Vallllebrerola tenia un castell, l’existència del qual només es coneix per un document del 1153, un acte de venda lliurat per Guillem de la Vedrenya Entre les afrontacions de certs molins hom esmenta “ ipso castro de Valebrerola ” Vall-llebrerola destaca per la conservació de la seva estructura urbanística medieval, formada per un sol carrer les cases del qual delimiten un recinte clos en un dels extrems del carrer hi ha l’església de Sant Serni i en l’altre encara es pot advertir el portal d’accés

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París 1964-76

Membre d’una família de músics i nen prodigi, després d’estudiar a Varsòvia debutà quan només tenia vuit anys Posteriorment amplià els estudis amb J Field i S Thalberg Feu nombroses gires de concerts, que el menaren des de París fins als Estats Units i de Sant Petersburg fins a Sibèria Hom en destacà el seu estil brillant i desimbolt, unit a la vegada a una gran tècnica Compongué nombroses peces per a piano, algunes de saló i d’altres per a concert a més, escriví dues òperes i obres simfòniques

De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F…

Debutà el 1806 a Verona Destacà en la interpretació d’obres de G Rossini, en papers de transvestit Hom no coincideix en la valoració del timbre de la seva veu, que en ocasions s’ha dit que tenia sonoritat nasal En canvi hi ha unanimitat d’opinió pel que fa a la seva capacitat interpretativa i la seva afinació acurada Segons manifesta Stendhal en la seva Vie de Rossini , Malanotte es negà a cantar l’ària d’entrada a Tancredi , i el compositor escriví per a ella Di tanti palpiti