Resultats de la cerca
Es mostren 3944 resultats
Jordi Brufau Redondo
Vela
Regatista de creuer.
Participà en la volta al món en veler amb el Licor 43 1981 i amb el Fortuna Lights 1985 Fou patró d’aquestes dues embarcacions com també de l’ Unión Fenosa , el Trapío i el Ramel Fou membre de la tripulació de velers com el Menenes d’Enrique Bassas 1983 i el Bribón III i Bribón IV 1993, 1994 Aconseguí la tercera posició amb el Licor 43 en la I Ruta del Descobriment 1984 i participà en una edició de la Copa Amèrica amb l’ Stars & Stripes Creuà l’Atlàntic en deu ocasions i navegà més de 100000 milles Com a enginyer, dirigí el projecte de construcció de la Hispaniola , veler de competició…
Lliurament dels premis Gaudí
Presentada per l’actriu Rossy de Palma, se celebra a l’Auditori Fòrum de Barcelona la vuitena edició de la cerimònia de lliurament dels premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català La pellícula més premiada és Truman , que obté els premis a la millor pellícula en llengua no catalana, al millor director Cesc Gay, als millors actors principal Ricardo Darín i secundari Javier Cámara, a la millor actriu secundària Dolores Fonzi i al millor guió Cesc Gay i Tomàs Aragay Altres premis destacats són el de millor pellícula en català El camí més llarg per tornar a casa , de Sergi Pérez i el de millor…
Cloenda del Festival de Canes
De l’11 al 22 de maig té lloc la 69a edició del Festival de Canes La Palma d’Or se l’enduu la pellícula I, Daniel Blake , del director anglès Ken Loach El Gran Premi és per a Juste la fin du monde , del quebequès Xavier Dolan El premi al millor director se l’enduen, ex aequo , el romanès Cristian Mungiu Graduation i el francès Olivier Assayas Personal shopper , el premi especial del jurat és per a American honey , de l’anglesa Andrea Arnold, el premi a la millor actriu principal recau en la filipina Jaclyn Jose Ma Rosa , de Brillante Mendoza, i el premi al millor actor, en l’iranià Shahab…
Joan Torrent Solé
Futbol
Futbolista i entrenador.
Mig defensiu, jugà al juvenil del Palamós i del Girona El 1958 es proclamà campió d’Espanya de seleccions amb Catalunya La temporada 1958-59 passà al primer equip del Girona, i després jugà amb el Comtal 1959-61 i Las Palmas 1961-64, cedit pel Futbol Club Barcelona La temporada 1964-65 ingressà al primer equip del Barça, a continuació fou cedit al Centre d’Esports Sabadell i, en l’edició 1967-68, tornà a la plantilla barcelonista Amb el Barça disputà 44 partits, marcà 1 gol i guanyà una Copa 1968 Després retornà al Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1970-71 Hi disputà 71 partits…
Catalunya Música
Emissora radiofònica catalana dependent de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals especialitzada en música.
Bé que la programació comprèn un ventall molt ampli de gèneres, estils i èpoques, des de la música simfònica fins al jazz , la música experimental, la tradicional, etc, la genèricament coneguda com a música clàssica conforma el gruix del repertori Inicià les emissions el 10 de maig de 1987 El director del projecte i responsable de la seva posada en marxa fou Oleguer Sarsanedas, i el primer director Jesús Rodríguez Picó Entre el 1990 i el 2006 participà en la redacció i edició de la Revista Musical Catalana A part de la seva programació regular també duu a terme una intensa activitat en l’…
Henri Poincaré
Henri Poincaré
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic francès.
Professor a Caen i des del 1881 a la Sorbona de París, explicà successivament mecànica teòrica, física matemàtica, càlcul de probabilitats i astronomia Dotat d’una intelligència privilegiada, féu aportacions notables en tots aquests camps, des del descobriment de les funcions automorfes fins a l’exposició de la teoria ergòdica Proposà diverses teories fecundes i ha estat considerat com un precursor d’Einstein per les seves intuïcions sobre el principi de la relativitat i l’espai de quatre dimensions Entre les seves obres, publicades íntegrament en edició pòstuma Oeuvres, 11 volums, 1916-56,…
Joan Bonaventura de Gualbes i Copons
Literatura catalana
Poeta.
En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard , nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana —, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia, L’harmonia…
,
Gabriella Gavagnin-Capoggiani
Literatura italiana
Filòloga italiana.
Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha destacat també com…
Accademia della Crusca
Institució fundada a Florència el 1582 amb la finalitat de purificar la llengua italiana.
Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que amb…
Furs d’Aragó
Història
Primera compilació general dels furs del regne d’Aragó, feta el 1247 i aprovada a Osca en les corts convocades i presidides per Jaume I.
Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se'n feren més…