Resultats de la cerca

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869

Fill d’ Antoine Breguet L’any 1907 construí el seu primer avió, el 1911 creà la Société Anonyme des Ateliers d’Aviation Louis Breguet , i el 1912 construí el seu primer hidroplà El 1919 fundà la Compagnie des Messageries Aériennes , que el 1923 es fusionà amb la Compagnie des Grands Express Aériens per formar l’ Air Union , companyia, al seu torn, que es fusionà amb d’altres per crear  Air France  el 1933 Fou el primer a estudiar sistemàticament els problemes del radi d’acció i de l’autonomia dels avions, i durant la Primera i la Segona Guerra Mundials fou constructor d’avions de…

Estudià música i cant a la seva ciutat natal i el 1953 debutà a Nancy amb La damnation de Faust , títol amb el qual es presentà a l’Òpera de París el 1958 Ocasionalment, ha interpretat papers per a soprano dramàtica, especialment el de Salomé Destacada intèrpret titular de Carmen , ha desenvolupat una intensa carrera a França i a l’estranger, especialment al Metropolitan de Nova York, on debutà el 1960 Ha enregistrat per a la televisió a França, els Estats Units, l’Argentina i el Japó El seu repertori inclou títols de C Monteverdi La corona-tione di Poppea , H Berlioz, R Strauss, J Offenbach…

Professor a Estrasburg, la Sorbona i Nanterre, ajuntà la descripció fenomenològica amb l’anàlisi reflexiva El seu pensament se centrà principalment en la qüestió de la voluntat i en el problema del mal, bo i mantenint una actitud essencialment afirmativa enfront del negativisme d’altres pensadors existencialistes Collaborador habitual de la revista Esprit , és autor de Karl Jaspers et la philosophie de l’existence , en collaboració amb M Dufrenne 1947, Le volontaire et l’involontaire 1950, Finitude et culpabilité 1960, De l’interprétation Essai sur Freud 1965, La métaphore vive 1975 i Temps…

Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939, s’exilià a Mèxic Inicià la seva formació artística en aquest país, on feu cursos de gravat a l’Escola d’Arts del Llibre 1946, amb Santos Balmori Aviat fou illustrador de l’Editorial Universitària Amplià els seus estudis, i des del 1948 treballà al taller de gravat de l’artista Carlos Alvarado Lang Més tard fou dibuixant, a la impremta de la UNAM Universitat Nacional Autònoma de México i a diverses editorials SEP, Talleres Gráficos de la Nación, etc Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor a l’Escola Nacional d’Arts Plàstiques de la…

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista Treballà com a…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el color com el…

Collaborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner Fou professor des de l’any 1907 i catedràtic 1920-50 de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’estadi de Montjuïc, dins un ampullós monumentalisme És pare de l’entomòleg  Lluís Domènech i Torres

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…