Resultats de la cerca
Es mostren 11252 resultats
Colomer d’en Ruf (Anserall)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia aquest antic colomer a la primeria dels anys noranta ECSA - A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben damunt d’Ars, entre el poble i les restes del castell, dominant el torrent Mapa 34-10215 Situació 31TCH682006 A llevant del poble d’Ars surt el camí que mena cap al peu de turó del castell Un cop travessat el torrent, les runes del colomer són a la dreta Història No tenim notícies històriques sobre aquesta construcció Cap element conservat de l’estructura no en fa suposar la funció com a colomer, únicament atribuïble per la tradició…
Colomer d’Estamariu
Art romànic
Situació Edifici molt arruïnat en el qual destaca la porta d’arc de mig punt J Tous Aquest colomer es troba situat en un camp a l’altra banda del torrent que hi ha a ponent del poble d’Estamariu Mapa 35-10216 Situació 31TGC783928 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de la font que hi ha abans d’entrar a Estamariu, que travessa el torrent El colomer es troba a l’extrem d’un camp, enfront del mateix poble AVB Colomer Es tracta d’un típic colomer que destaca, però, per l’arc de mig punt de la porta Les seves dimensions són 4 m de llarg × 5,30 m d’alt L’aparell…
Sant Feliu de Calabuig (Bàscara)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Calabuig presideix el poble del mateix nom, poble que és esmentat en un document de l’any 893 “Calapodii” i posteriorment amb les variants “ Calabujo ” 1020, “ Calapodium ” 1097 i 1174 i “ Calapodio ” 1157 Aquesta església és esmentada en un document de l’any 1157 És molt probable que ja inicialment fos emplaçada vora el castell de Calabuig, documentat l’any 1097 com a possessió del monestir de Banyoles, del qual devia ésser la capella i devia sofrir les seves mateixes vicissituds La distinció que ja al segle XIII hom fa de l’ “…
Fortificació de les Borgetes (Arbeca)
Art romànic
Els vestigis d’aquesta fortificació són en un tossal allargassat situat al nord-oest d’Arbeca, al costat de la capella de Sant Miquel El lloc, on hi hagué un vilatge, apareix citat per primera vegada el 1193, amb el nom de les Borgetes de Çalena, quan Ramon de Torroja autoritzà a Guillem Company l’establiment d’un forn, en canvi, de donar-li la tercera part dels guanys J M Sans considera que el poble devia desaparèixer amb la Pesta Negra de mitjan segle XIV, ja que en els censos i fogatjaments posteriors al 1348 ja no se cita aquesta població De l’antic poble de les…
Joan Mora
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Poble-sec de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1954 Formà part de les seleccions catalana i espanyola de boxa amateur
Vilacireres
Llogaret
Llogaret del municipi de Gósol (Berguedà), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).
És centrat en l’antiga església parroquial Sant Jaume, situada a 1 356 m alt, a la capçalera del torrent de Vilacireres , afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu
Iecla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, al límit amb el País Valencià i Albacete (Castella-la Manxa).
És un centre agrícola vinyes, oliveres, cereals, espart, i té indústries de sabates i de mobles Dins el seu terme hi ha el poble del Carxe o Raspai , dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe
Sant Martí d’Iscles (Areny de Noguera)
Art romànic
Antiga església parroquial del poble d’Iscles, a ponent del terme, ara despoblat És documentada per primera vegada vers el 1070 Al final del segle XIII tenia un abat i un capellà porcioner, dependent de l’ardiaca de Benasc
Sant Llorenç de la Salanca
Art romànic
Aquesta església parroquial, que donà nom al poble villa S Laurentii , 981, va ser enterament reconstruïda a la fi del segle XVIII i consagrada de nou el 8 de novembre de 1789 No conserva cap vestigi d’època romànica
Exèrcit Roig
Militar
Nom donat a les forces militars soviètiques.
Creat al gener del 1918 pel Consell de Comissaris del Poble, fou organitzat per Trockij, i en foren els caps principals Tukhačevskij, Budennij, Žukov i Malinovskij Després de la Segona Guerra Mundial canvià el nom pel d' exèrcit soviètic