L’església parroquial de Sant Feliu de Calabuig presideix el poble del mateix nom, poble que és esmentat en un document de l’any 893 (“Calapodii”) i posteriorment amb les variants “Calabujo” (1020), “Calapodium” (1097 i 1174) i “Calapodio” (1157). Aquesta església és esmentada en un document de l’any 1157. És molt probable que ja inicialment fos emplaçada vora el castell de Calabuig, documentat l’any 1097 com a possessió del monestir de Banyoles, del qual devia ésser la capella i devia sofrir les seves mateixes vicissituds. La distinció que ja al segle XIII hom fa de l’“ecclesia de Calapodio” i el “monasterii de sancti Nicholay”, que continua al segle XIV, on apareixen el “prioratus sancti Nicholay de Calapodio”, entre els monestirs, i l’“ecclesia parrochialis sancti Felicis de Calapodio”, entre les parròquies, demostra que l’església parroquial del terme de Calabuig era Sant Feliu i no pas Sant Nicolau, tal com havia afirmat algun autor. L’església actual de Sant Feliu ocupa una de les sales del castell, possiblement l’antiga sala major, la qual es mantingué dreta després de la destrucció de què fou objecte durant la guerra de la independència. Aquesta construcció ha d’ésser posterior al segle XIII, ja que l’any 1275 el rei Jaume I ordenà la demolició del castell i, doncs, de la seva església d’època romànica.