Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Ribelles
Llinatge noble del Principat, que prengué el nom del castell de Ribelles (Noguera), al comtat d’Urgell.
En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles , vassalls 1072-95 del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida 1149, on rebé propietats Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles , que intervingué també en la conquesta de Lleida 1149, on fou testimoni de la seva carta de poblament 1150 i es troba en l’acta de la fundació 1166 del monestir de Santa Maria de…
Bernat I de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (1109-17), fill del comte Guillem I.
En partir el seu germà gran Guillem II Jordà a Terra Santa 1102, assumí el govern del comtat i l’heretà quan aquell morí 1109 El 1111 intentà d’apoderar-se del comtat de Besalú, veí del seu però hi renuncià a favor de Ramon Berenguer III de Barcelona Participà en els preparatius de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III i contingué, durant l’absència d’aquest, un atac almoràvit al pla de Barcelona En morir, el comtat de Cerdanya passà a Ramon Berenguer III i fou incorporat al de Barcelona
Berenguer Guifré
Cristianisme
Bisbe de Girona (1052-93).
Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del segle XI la…
Udalard II
Història
Vescomte de Barcelona (a 1041-~1077/80), fill del vescomte Bernat i d’Ermengarda.
Mort el seu pare prematurament, Udalard, menor d’edat, estigué uns quants anys sota la tutela del seu oncle, Guislabert, que emprà el títol vescomtal i que des del 1034 fou bisbe de Barcelona Oncle i nebot participaren en la primera fase 1041-44 de la revolta que en 1041-44 i 1049-58 enfrontà la família vescomtal barcelonina i els Santmartí, comandats per llur cosí Mir Geribert, contra el comte Ramon Berenguer I Udalard II i Guislabert encapçalaren a Barcelona un partit hostil al comte, i llurs partidaris apedregaren el palau comtal des dels pròxims palaus vescomtal i bisbal Bisbe i vescomte…
Castell de Llimiana
Art romànic
Llimiana s’aixeca a 789 m d’altitud dalt d’un cingle des d’on és domina l’embassament dels Terradets De l’antiga vila closa només resten alguns fragments de la muralla a l’angle de ponent El topònim “castell” identifica al sector nord de la vila, el lloc on és devia aixecar la fortalesa, des d’on parteix el carrer del Castell que va al fossar vell Enclavada a l’extrem sud-oriental de la conca de Tremp, Llimiana és debaté als segles X i XI entre els comtes d’Urgell i de Pallars Jussà Ermengol I d’Urgell havia infeudat els castells de Llimiana i Montoliu a Ramon III de Pallars l’any 954 Un…
Els comtes de Pallars anteriors al 1300
Art romànic
Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…
Castell de Sant Sadurní (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
L’any 1052, segons apareix en el Cartoral de Carlemany , Amat Vives, fill de Tragonça, jurà fidelitat al bisbe Berenguer de Girona per la seva casa i la seva fortalesa fortedam de Sant Sadurní de Saldet L’any 1103, s’esmenta una convinença o pacte feudal entre el capítol de Girona i Ramon Arnau, amb relació al castell de Sant Sadurní castro Sancti Saturnini Per un document de l’any 1122, sabem que aquest Ramon Arnau era senyor d’Anglès En aquest document, el bisbe Berenguer encomanà a aquest senyor i al seu fill Ramon aquest castell de Sant Sadurní, que havien de tenir com a feu Per un…
Castell de la Molsosa
Art romànic
El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per laseva ànima que li feu laseva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un…
Castell de Tarrés
Art romànic
El primer esment del castell de Tarrés és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, feudatari del comte de Barcelona, juntament amb la seva muller Ermessenda i llurs fills, concedí a un grup de pobladors diverses terres al castell de Tarrés L’any 1149, poc abans de la capitulació de Lleida, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV concedí a Ramon de Boixadors i a la seva muller una terra erma al lloc de Tarrés amb la condició de construir-hi una fortalesa i repoblar el terme A partir d’aleshores, Ramon de Boixadors apareix concedint diverses quadres i llocs del terme de Tarrés a diferents…