Castell de Sant Sadurní (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

L’any 1052, segons apareix en el Cartoral de Carlemany, Amat Vives, fill de Tragonça, jurà fidelitat al bisbe Berenguer de Girona per la seva casa i la seva fortalesa (fortedam) de Sant Sadurní de Saldet. L’any 1103, s’esmenta una convinença o pacte feudal entre el capítol de Girona i Ramon Arnau, amb relació al castell de Sant Sadurní (castro Sancti Saturnini). Per un document de l’any 1122, sabem que aquest Ramon Arnau era senyor d’Anglès. En aquest document, el bisbe Berenguer encomanà a aquest senyor i al seu fill Ramon aquest castell de Sant Sadurní, que havien de tenir com a feu. Per un document conservat a l’Arxiu Diocesà de Girona, sabem que, l’any 1150, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona s’interessà per la documentació que la seu de Girona tenia del castell de Sant Sadurní. Els senyors d’Anglès continuaren essent senyors de Sant Sadurní de l’Heura (lloc a l’alta edat mitjana anomenat Saldet) durant tot el segle XIII. L’any 1319, encara un Ramon Arnau reconegué tenir com a feu el castrum Sancti Saturnini i reté homenatge. Sembla, però, que, el mateix 1319, Ramon Arnau el vengué a la seu i renuncià als drets que tenia a Sant Sadurní. Durant la resta del segle XIV el castell fou tingut pel bisbe. Al segle XV, segons Francesc Monsalvatje, la jurisdicció sobre els homes d’aquesta parròquia de Sant Sadurní era de la corona, i el poble esdevingué carrer de Barcelona. No han restat pas vestigis del castell medieval de Sant Sadurní i fins i tot no se sap amb seguretat el lloc exacte on era situat. Amb tot, Joan Badia creu que era on actualment hi ha la plaça, propera a l’església parroquial. Aquesta plaça degué formar-se precisament en ésser enderrocat el castell i en construir-hi la nova església al segle XVIII.