Resultats de la cerca

Aquesta església és documentada en l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII Es localitzava a la partida homònima, vora un camí

Aquesta església és la parròquia del poble de Bonansa No es coneix cap dada d’època romànica sobre aquest temple, i l’edifici actual tampoc no ha conservat vestigis d’un edifici romànic anterior Tanmateix, no es pot descartar que tingui els seus orígens abans del 1300, si es té en compte que el lloc de Bonansa és documentat des del segle XI

Esmentada a la fi del segle XI, era situada al sud-est del poble de Salses Era una dependència de l’abadia de la Grassa Fa temps que ha desaparegut Sols la descoberta, fa anys, d’un senzill sarcòfag de pedra calcària testimonieja el seu emplaçament

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica

La primitiva església parroquial de Cotlliure, esmentada el 1203, era situada a la part nord-oest de la Vila Vella de Cotlliure Fou enterament enderrocada, com la vila mateixa, per ordre del mariscal Vauban el 1672, per tal de millorar la fortificació de la plaça En substitució seva es construí una nova església parroquial al port d’Amunt, aprofitant el far medieval PP Procedent d’aquesta església es conserva, en una collecció particular, una marededeu coneguda com la Mare de Déu del Bon Succés, que fa 70 cm d’alçada És asseguda sobre un tron sense respatller i passa la mà esquerra sota el…

Església esmentada als segles X i XI Sancta Eugenia, 988 “villa S Eugenie super ipsa ripa que dicunt Tovorí”a , 1048 El 1258 ja era qualificada de “deserta” herema pel bisbe Bernat de Berga, el qual la donà al prevere que havia installat a l’església de Sant Domènec Avui no en queda cap rastre visible

L’església parroquial del poble d’Alenyà, topònim conegut des del principi del segle X Alignanum , 904, depenia del capítol d’Elna, que hi nomenava el curat La parròquia d’Alenyà és documentada des de l’any 1214 El 1593, el municipi, jutjant que l’edifici havia esdevingut massa petit, manllevà diners per a reconstruir-lo en la seva totalitat, cosa que va comportar la desaparició de l’edifici medieval, substituït per l’església actual