Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb el mur frontal, culminat per un campanar i que inclou la porta d’entrada M Anglada L’església de Sant Joan de Mataplana es troba vora l’extrem nord-occidental del terme municipal, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG 277795 S’hi accedeix per la mateixa pista forestal que condueix al santuari de Montgrony A poc més d’1 km del trencall de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, passada la casa del pla de la Molina, cal prendre, a mà esquerra, un camí que continua fins a la collada del pla de l’Espluga L’església…

Situació Vista exterior de la capçalera, amb un absis central i dues absidioles, bonic conjunt decorat amb arcuacions i bandes llombardes A Lajarín L’antiga església parroquial de Sant Pere corona l’esplanada d’un serral que s’alça a la banda llevantina del terme, en un indret proper a les ruïnes del castell de Castellfollit Long 1°41’59” — Lat 41°40’16” Dista uns dos quilòmetres del nucli habitat de Castellfollit del Boix, anomenat Caseriu de Santa Maria, i per a anar-hi cal agafar el camí que porta al mas Palomes, que, al cap de pocs metres, haurem de deixar per seguir-ne un altre,…

Situació Vista aèria del nucli històric de Verdú, originat al redós del seu castell i ampliat més tard amb una vila nova de carrers longitudinals ECSA-M Catalán La vila de Verdú, presidida pel seu antic i gran castell, és emplaçada a 434 m d’altitud a l’esquerra del torrent del Cercavins, a l’extrem dels darrers contraforts de l’altiplà de la Segarra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Verdú és a uns 5 km de Tàrrega per la carretera C-240, que des de Tarragona es dirigeix a la Seu d’Urgell i Andorra RBC-JBM Història El lloc de Verdú, conjuntament amb Tàrrega, fou conquerit als musulmans pel…

Els comtes i les corts comtals Després de la disgregació del poder central aparegueren àmplies dominacions territorials sota l’autoritat de vells llinatges aristocràtics, entre els quals destacà l’antic pagus d’Urgell El primer titular conegut d’aquest comtat fou Borrell I, qui a la vegada ho fou també de Cerdanya, fins que el substituí l’aragonès Asnar Gallí 820-832 i el seu fill Gallí II 832-838 Sunifred I, el successor, era membre de la família comtal de Carcassona, pro vinents del Conflent d’ell sortiria la nissaga hereditària, encimbellada en temps de Guifré I el Pelós 870-…

Fragment de pintura mural Dibuix del fragment de pintura mural amb el Sant Sopar, conservat al Museu Episcopal de Vic A Golobart El Museu Episcopal de Vic conserva un fragment de pintura mural núm 9 031 corresponent al registre inferior de l’absidiola sud de Santa Maria S’hi representa la Santa Cena darrere una taula rectangular hi ha asseguts vuit personatges, tots ells nimbats i vestits amb llargues túniques i mantells semblants a les togues romanes Al mig hi ha la figura de Jesús presidint i amb actitud de beneir amb la mà dreta, mentre que amb la mà esquerra dóna de menjar pa a un altre…

Situació Vista general de l’església des de migjorn F Tur L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Cladells fou el centre d’un municipi de població totalment disseminada fins l’any 1972, en què fou agregat al de Santa Coloma de Farners Mapa L38-13333 Situació 31TDG639343 Al punt quilomètric 8,35 de la carretera GE-551, de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners, surt una pista en direcció a migjorn que arriba a l’església en uns 400 m JRR Història El nom de Cladells podria provenir del mot llatí Claudo , que vol dir “Clos Tancat”, i que faria referència a la situació geogràfica on…

Situació Edifici singular pel seu desenvolupat creuer i la decoració de tipus llombard, fruit de més d’una etapa constructiva també acusa diverses ampliacions i modificacions modernes F Tur L’església parroquial de Sant Gregori és situada al barri de l’Església d’aquesta població, uns 2 km després del nucli urbà, sobre la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles Mapa L38-13333 Situació 31TDG784491 JAA Història El lloc apareix ja a la dotació que l’any 882 féu Carloman al bisbe Teuter, juntament amb l’Estanyol, Salitja, Vilobí, Salt, Montfullà, Vilablareix i altres indrets Aquesta dotació…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…

Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est És un edifici molt tardà, potser del segle XIV, fet, però conservant molts elements propis dels esqumes romànics El sobreaixecament és del final del segle XIV F Tur L’església de Sant Julià és la parroquial de Rabós d’Empordà, situat al vessant meridional de l’Albera, sobre un turó no gaire elevat 106 m d’altitud, vora la riba dreta de l’Orlina La població forma un nucli compacte, agrupat vora l’església parroquial, i els carrers, estrets i força costeruts, presenten generalment un traçat irregular Mapa 220M781 Situació…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…