Resultats de la cerca

Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb música de…

Considerat un precedent de la Generació del 98, en Noticias biográficas acerca del Excmo Sr Marqués de Mantillo 1889, Ni en la vida ni en la muerte 1890 i Desde la quilla hasta el tope 1893, reflecteix la realitat política i social del moment Altres obres, d’estil naturalista, són Artuña 1893 i La rendición de Santiago 1907

Deixeble de Bohr, fou professor a les universitats de Khàrkov i Moscou Després d’un accident que el deixà invàlid, s’incorporà al centre d’investigacions de Dubna Féu estudis fonamentals sobre ferromagnetisme, baixes temperatures heli líquid i física nuclear Desenvolupà la teoria einsteiniana del camp unificat, i és autor, amb E M Lifšic, d’un monumental tractat de física teòrica en nou volums El 1962 rebé els premis Lenin i Nobel de física

Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava 1771, participà en el setge de Gibraltar 1779 i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental 1793 El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca 1796 En 1797-99 fou capità general de Catalunya Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de rifes, olles…

Vida Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb FA Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J Schulhoff i JE Crèvecoeur Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L van Beethoven i F Mendelssohn Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud El 1859…

El 1751 collaborà amb Lacaille en la mesura de la parallaxi lunar féu les observacions des de Berlín mentre Lacaille treballava al cap de Bona Esperança El 1801 publicà Histoire céleste française , que contenia les posicions de 50 000 estels, situats entre el pol boreal i la declinació -20° Publicà diverses obres de divulgació astronòmica i unes taules dels moviments del cometa Halley i dels satèllits de Júpiter, fruit dels seus càlculs i les seves observacions personals

Continuador de l’obra d’Euler, fou cridat a Prússia per Frederic el Gran Traslladat definitivament a París el 1787, posà de manifest a l’École Polytechnique els seus amplis coneixements estudiant les equacions de grau superior al quart, indicà les bases de la futura teoria de grups Ideà el mètode d' interpolació que duu el seu nom És autor de Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra completa fou publicada a París del 1867 al 1892

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…

Pertangué a l’escola lionesa, integrada per Maurice Scève, Olivier de Magny i Pernette du Guillet Filla i muller de rics fabricants de cordes fou anomenada la Belle Cordière , escandalitzà els seus contemporanis amb la seva actitud de dona alliberada muntava a cavall, practicava l’esgrima, estudiava les ciències La seva obra lírica és una síntesi de la literatura amorosa europea en el Débat de folie et d’amour 1556, en les tres elegies 1555 i en els sonets 1555 celebra, amb subtilesa i to apassionat, els sentiments amorosos la seva obra, plena de vitalitat renaixentista, deu tant a Petrarca…

Príncep Smolenskij Gran estrateg, fou un dels fundadors de l’art militar modern rus i participà en quasi totes les campanyes de l’època El 1811 derrotà els turcs i els féu signar el tractat de pau de Bucarest En la guerra contra Napoleó mostrà una gran habilitat, tant militar com diplomàtica després de la batalla de Borodino lliurà Moscou a Napoleó per salvar l’exèrcit i tallà la retirada vers el sud de les tropes franceses, que obligà a tornar per les terres que abans havien devastat, sota un clima inhòspit i l’atac constant de l’exèrcit i els guerrillers russos