Resultats de la cerca
Es mostren 6420 resultats
Étienne Baluze
Historiografia catalana
Historiador francès.
Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres
Josep Vila i Martínez
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic
Joan Artigues i Ferragut
Historiografia catalana
Arabista.
Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España
Mário Raul de Morais Andrade
Música
Musicòleg brasiler.
Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo
Carme Parareda Sala
Curses de muntanya i d’orientació
Orientadora.
Membre del Club Orientació Catalunya Ha estat campiona d’Espanya de relleus 1999, 2001, i de marató-O 2001, 2002, 2003, formant parella amb Belén Sánchez i amb Feli Silva Vencé en el primer World Maraton Trophy d’orientació, celebrat a Lles de Cerdanya, 2001, formant equip amb Belén Sánchez Del 1994 al 2003 ha ocupat diversos podis dels Campionats de Catalunya i d’Espanya així com del Trofeo Ibérico A més, ha travessat l’Atlàntic a vela d’anada i tornada És coautora del llibre L’Atlàntic a quatre mans 2008
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
Vladimir Nikolaevič Sokolov
Literatura
Poeta rus.
El 1953 publicà Utro v puti ‘El matí pel camí’, llibre ple de records d’infantesa i de la guerra A partir del 1956 publicà en importants revistes literàries de Moscou Altres llibres poètics són Trava pod snegom ‘L’herba sota la neu’, 1958 i Na solnečnoj storone ‘Del costat del sol’, 1961 També traduí lírica georgiana al rus i, sobretot, del búlgar, per raó del seu matrimoni Per la seva tasca d’apropament entre Bulgària i Rússia aleshores Unió Soviètica, el govern búlgar li concedí l’orde de Ciril i Metodi
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell
,
Luigi Settembrini
Literatura italiana
Història
Literat i patriota italià.
Passà vuit anys a la presó per motius polítics successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura , obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular Fou, a més, autor d’un llibre de memòries Le rimembranze della mia vita , 1875, publicades en 1879-80, completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc
Benjamin Rowland
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Conegut com a Benjamin Rowland jr Deixeble a Harvard de Chandler R Post, universitat on exercí la docència Fou l’autor de Jaume Huguet, A Study of Late Gothic Painting in Catalonia 1932, on es publicaven per primera vegada diverses obres d’Huguet, i situà l’obra del pintor en el lloc que li corresponia en el conjunt de l’art europeu Un capítol del llibre, Gabriel Guardia, a Fifteenth Century Painter of Manresa, aparegué separadament a The Art Bulletin 1932 Publicà també Art and Architecture of India 1953