Resultats de la cerca

Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben aviat i deixà…

Deixeble de WDilthey, fou professor, successivament, a Leipzig 1912, Berlín 1920 i Tübingen des de l’any 1946 Investigà els diversos tipus humans home teòric, econòmic, estètic, social, religiós i de poder i creà una filosofia dels valors i una pedagogia com a ciència de l’esperit molt influïdes per l’idealisme alemany Entre les seves obres cal esmentar Lebensformen Geistwissenschaftlichen Psychologie und Ethik der Persönlichkeit ‘Formes de vida Psicologia de les ciències humanes i ètica de la personalitat’, 1914, Kultur und Erziehung ‘Cultura i educació’, 1919, Der geborene Erzieher ‘L’…

Començà la seva carrera com a llibreter de vell Republicà, tingué una gran amistat amb Blasco i Ibáñez El 1900 creà l’editorial Sempere i Companyia, de la qual fou copropietari Blasco i que el 1914, fusionada amb l’Editorial Iberoamericana de Madrid, també de Blasco, prengué el nom d' Editorial Prometeo , que tingué una gran importància en la difusió de l’ideari d’esquerra europeu a l’Estat espanyol Sempere fou regidor de València 1909 i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port i a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre

Començà publicant els seus dibuixos en la premsa parisenca vers l’any 1950 Poc temps després collaborava ja a Paris-Match i Punch i posteriorment ho feu també en altres publicacions de prestigi, com ara L’Express ,  The New Yorker , etc Recollí la seva obra en diversos llibres El seu sentit de l’humor és directe i humà i els seus dibuixos, sovint encadenats, són eminentment descriptius El 1950 creà amb René Goscinny  el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà i donà nom a una sèrie de llibres, la seva creació més popular Altres creacions seves foren  Monsieur Lambert 1965 i Marcellin…

Era soldat de marina Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama Rivalitzà amb Josep Bussons Jep dels Estanys per la direcció del moviment En retre's Manresa octubre, fugí a França El 1833 el…

Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’Estudis…

Ingressà a Veterinària Militar El 1898 fou destinat a Lugo Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l’Estat espanyol Més tard passà a la Corunya Publicà diverses obres i féu el primer estudi zootècnic de la raça bovina gallega Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l’Acadèmia de Medicina de la Corunya Fou director de l’Estació Pecuària Regional de Galícia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia Fou president d’honor de la Societat Veterinària de…

Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una gran…

Treballà en la indústria tèxtil i creà la seva pròpia empresa Collaborà a la “Biblioteca Sabadellenca” i en algunes publicacions locals Participà en diversos certàmens literaris i fou director del Diari de Sabadell La seva poesia, senzilla, intimista i bonhomiosa, està recollida a Pomellet íntim 1902, Les hores quietes 1925, Del meu voltant 1932, Dolor 1937 i Retorn i adéu 1949 També és autor de comèdies com Laura, la forastera 1934, El carter Höbol 1935 i L’amor inútil 1935, a més de la peça dramàtica La dona d’aigua 1911, inspirada en la llegenda del gorg de les donzelles de Riells del Fai

Estudià a València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista Unidad Católica de Manacor, que lluità a favor de la Restauració participà activament en la fundació de l’Ateneu 1875 i de la Capella de Manacor , etc Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a L’Aurora i a l’obra Dios y el Cosmos 1889, i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa 1900, conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica