Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
música de Bogotà
Música
Música desenvolupada a Bogotà (Colòmbia).
Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…
Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet Don Juan 1761 i…
Franco Zeffirelli

Franco Zeffirelli (2004)
kremlin
Cinematografia
Teatre
Escenògraf i director cinematogràfic i teatral italià.
Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…
Antoni Massana i Bertran

Antoni Massana i Bertran
© Fototeca.cat
Música
Músic compositor i eclesiàstic.
Estudià piano a Barcelona amb Mas i Serracant, E Granados, F Marshall i VM de Gibert, i amplià estudis amb E Morera, F Pedrell i N Otaño El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922 Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes Deixà una producció extensa i variada Hi destaquen les òperes Canigó 1934, estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que l’enregistrà en discs, sobre text de J Carner basat en l’obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner, i Nuredduna 1947, estrenada a Mallorca, amb llibret de…
,
Peter Schreier
Música
Tenor i director d’orquestra alemany.
Fill d’un director de cor i organista, absorbí ja d’infant l’obra de JS Bach a través del mestratge patern, identificació que demostrà més tard en les interpretacions, considerades modèliques, de les passions segons sant Mateu i sant Joan, així com de les cantates Estudià cant amb professors particulars, posteriorment es graduà a l’escola superior de música de Dresden, i el 1959 entrà a formar part de la companyia de l’òpera de la mateixa ciutat Debutà el 1961 amb Fidelio , de L van Beethoven, a l’Òpera Estatal de Dresden, i el 1963 s’incorporà a l’Òpera de Berlín, on el mateix any aconseguí…
,
Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
Música
Política
Músic i polític grec.
Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…
,
Christoph von Dohnányi
Música
Director d’orquestra alemany.
Net del compositor Ernö Dohnányi , estudià a Múnic, on el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Posteriorment es traslladà als EUA, on estudià amb el seu avi, i fou assistent i deixeble de Leonard Bernstein Georg Solti el contractà com a director del cor de l’Òpera de Frankfurt el 1952 i posteriorment fou director d’orquestra a Lübeck 1957-63, Kassel 1963-66 i Colònia 1964-69 Entre el 1968 i el 1975 tornà a dirigir l’Òpera de Frankfurt i aquest darrer any fou nomenat intendent de l’Òpera d’Hamburg, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori…
,
Ferdinand Hiller
Música
Compositor i director d’orquestra.
Considerat un nen prodigi, inicià estudis de piano, violí i composició Als deu anys debutà com a intèrpret amb un concert de Mozart, i als dotze presentà la seva primera composició Durant aquest període, establí contacte amb la família Mendelssohn, i Fèlix, que era dos anys més gran que ell, quedà impressionat pel jove músic Aquesta amistat es mantingué al llarg dels anys i fou gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, que estudià del 1825 al 1827 amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué a París,…
,
Antoni Fargas i Soler
Literatura catalana
Música
Compositor i crític musical.
Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…
, ,
Gioachino Rossini
Música
Nom amb què és conegut el compositor italià Giovacchino Antonio Rossini.
Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle XIX Encara…