Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
Louis Pasteur
Biologia
Biòleg francès.
Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties infeccioses…
Jordi Gumí i Cardona
Fotografia
Fotògraf.
Feu estudis de química Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957 Treballà per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya Despuntà sobretot en la illustració de llibres temàtics que acompanyaven textos divulgatius de matèries diverses L’art romànic a Catalunya 3 volums, 1973-75, L’art popular a Catalunya 1976, L’Art del Menjar a Catalunya 1977, Ceràmica Popular Catalana 1978, L’Art Gòtic Català 2 volums 1977, 1979, La joguina a Catalunya 1981, El Llibre de les Bèsties 1983, Això és Catalunya 1989, Roma a…
L’Escola Industrial de Barcelona del 1904: un gran projecte per a la formació tècnica
Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent internacional d…
L’ensenyament tècnic i la Junta de Comerç
1756-1850 les principals etapes de la Junta de Comerç Allò que es podria considerar ensenyament utilitari, a partir de la seva consolidació, no va quedar únicament circumscrit a la Junta de Comerç de Barcelona, més endavant Junta de Comerç del Principat de Catalunya Cal considerar, però, que aquest tipus de formació, en un sentit modern, començà a la segona meitat del segle XVIII afavorit per l’esmentada Junta Ens ocuparem del paper que tingueren les juntes en l’àmbit educatiu i molt especialment la de la ciutat comtal, com podrem observar en estudiar els diferents períodes proposats En…
betablocador
Medicina
Fàrmac que per similitud química amb les catecolamines es combina amb els seus receptors cel·lulars beta, els bloqueja i impedeix l’acció hormonal.
Els betablocadors són útils en aquelles situacions clíniques en les quals una acció adrenèrgica exagerada comporta una patologia En la hipertensió arterial, en blocar l’acció de l’adrenalina i d’altres hormones catecolamíniques s’evita la vasoconstricció i es redueix la tensió arterial A nivell cardíac, la seva acció terapèutica sobre la cardiopatia isquèmica i algunes arrítmies es basa en l’anullació de l’efecte beta-adrenèrgic, que millora la circulació coronària i disminueix la freqüència cardíaca També s’utilitzen per a tractar el nerviosisme i alguns casos de migranya
gabroporfirita
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana asquística, és a dir, que el filó petri té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.
La seva estructura és holocristallina porfírica amb fenocristalls idiomorfs o hipidiomorfs i envoltat per una matriu de gra molt fi amb la mineralogia idèntica als fenocristalls La composició mineralògica és la del gabre
semimicroanàlisi
Química
Branca de l’anàlisi química en la qual les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l’ordre del centigram.
automutagènic | automutagènica
Biologia
Dit de la substància química orgànica que pot trastornar processos fisiològics, en els quals se sintetitzen composts químics que indueixen a produir mutacions.
amperometria
Química
Mètode d’anàlisi química derivat de la polarografia
, que consisteix essencialment en una tècnica instrumental objectiva per determinar el punt final de volumetries.
Hom mesura la variació de la intensitat del corrent de difusió polarogràfic en funció del volum de solució de reactiu valorant addicionat des d’una bureta les mesures són realitzades a un voltatge aplicat constant En general, hom utilitza un sol elèctrode polaritzable l’elèctrode de gotes de mercuri o un microelèctrode rotatori de platí, i hom obté corbes corresponents a casos en què la substància problema és electroactiva i el reactiu valorant no, el reactiu és electroactiu i el problema no, o són tots dos electroactius El mètode és aplicable a tots els tipus de volumetria, i especialment…
