Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Théodore Chassériau
Pintura
Pintor francès, fill d’un alt funcionari colonial.
De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una…
Ascensi Antoni Julià i Ribes
Pintura
Història
Pintor, fill d’un pescador, motiu pel qual fou anomenat el Pescadoret.
Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas,…
Joan II de Borgonya
Història
Duc de Borgonya (1404-19) i comte de Nevers (1384-1419), fill de Felip II l’Ardit de Borgonya i de Margarida de Flandes.
Lluità contra els turcs, els quals el feren captiu a Nicòpolis 1396 De tornada a França, succeí el seu pare en el ducat 1404 i, en produir-se la demència de Carles VI de França, disputà a la casa d’Orleans el govern d’aquell país el 1407 feu assassinar el duc Lluís d’Orleans, cap dels armanyaguesos i, sostingut per la universitat i pel gremi de carnissers, molt poderós aleshores, el 1408 fou nomenat senyor de París En recomençar la guerra dels Cents Anys 1414, la rivalitat entre borgonyons i armanyaguesos condicionà les aliances politicomilitars Joan sense Por s’alià amb Enric V…
Joan VI Cantacuzè
Història
Emperador bizantí (1347-55).
Conseller íntim d’Andrònic III, en esdevenir emperador el fill d’aquest, Joan V Paleòleg 1341, fou nomenat regent Per diferències amb la tutora de Joan V, Anna de Savoia, fou destituït Aleshores es proclamà emperador, cosa que encetà una guerra civil, en la qual fou ajudat, entre d’altres, per mercenaris catalans Reconciliat amb la regent Anna 1347, aquesta el reconegué com a emperador principal per a un període de deu anys Es féu impopular per la seva política fiscal opressiva i pels fracassos militars en la lluita contra els genovesos Afavorí l' hesicasme Aliat amb els turcs…
Alfonso Guerra González

Alfonso Guerra
© RTVE
Política
Polític andalús.
De família obrera, es llicencià en lletres i milità clandestinament en el socialisme des del 1960 Impulsor, amb Felipe González , de la renovació del Partido Socialista Obrero Español PSOE a l’exili, a partir del 1975 esdevingué el màxim artífex de la reconstrucció organitzativa del partit i el guardià de la disciplina interna d’aquest Diputat per Sevilla 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i vice-secretari general del PSOE, s’ha distingit per la seva oratòria agressiva i per un inequívoc decantament esquerranista Al desembre del 1982 ocupà la vicepresidència del govern espanyol, càrrec que dimití…
Giorgio De Chirico
Pintura
Pintor italià.
A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració interior, i així…
Xavier Pàmies i Giménez
Literatura catalana
Traductor.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, ha fet de lingüista i de corrector És autor, amb Empar Barcons, de dos llibres de viatges, Tres anys pels països del sud 1995 i Cap allà on neix el Nil 2002 S’estrenà com a traductor el 1990 amb Gran sertão riberes de Guimarães Rosa Des d’aleshores s’ha dedicat professionalment a la traducció literària al català, a partir de l’anglès, del portuguès i del francès, amb més d’un centenar de títols publicats Ha traduït Eça de Queirós, Machado de Assis, Saramago vuit obres, Jane Austen, Karen Blixen, Edith Wharton, Salinger,…
malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Bioquímica
Medicina
Degeneració difusa del sistema nerviós central que apareix a l’edat adulta.
Rep aquest nom en honor als neuropatòlegs alemanys HC Creutzfeldt i AMJakob Es tracta d’una amiloïdosi cerebral de curs fatal causada per un virus lent, que es caracteritza, entre d’altres manifestacions neurològiques, per demència, atàxia i mioclònies Aquesta malaltia s’engloba dins de les anomenades encefalopaties espongiformes transmissibles L’any 1974 n'aparegué un cas associat a un trasplantament de còrnia Posteriorment, el 1985, s’enregistraren a la Gran Bretanya els primers casos d’una malaltia neurològica, desconeguda fins aleshores, que els científics anomenaren…
baronia de Taradell
Geografia històrica
Antiga jurisdicció feudal centrada en el castell de Taradell, conegut avui dia per castell del Boix o de can Boix.
Des del 893 comprenia les parròquies i termes actuals de Taradell, Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons fusionat aquest el 1940 amb Sant Julià de Vilatorta Una part dels termes de Santa Eugènia i de Vilalleons se'n separà a la fi del segle XIII i formà dues quadres unides, que s’independitzaren definitivament el 1385 i s’uniren a Vic com a carrers de Vic Taradell i Viladrau, amb una part de les antigues parròquies de Santa Eugènia i Vilalleons, formaren des d’aleshores una baronia unida amb batlle únic, fins el 1471, i després amb dos batlles però amb una única cort i cúria baronial…
Profecies de Bernat de Mogoda
Literatura catalana
Poema de noranta-dues quartetes amb profecies, probablement de mitjan segle XVI, falsament atribuït al cavaller Bernat de Mogoda, el qual participà en la campanya de conquesta de Mallorca amb Jaume I (1229).
Es tracta d’un text en la tradició profètica d’Anselm Turmeda, escrit per un autor mallorquí anònim amb referències a la revolta de les Germanies Tant per raons lingüístiques com per l’exactitud de les referències a fets posteriors ha de ser considerat un text apòcrif, amb voluntat d’incidir en el present del segle XVI a través d’un model molt prestigiós aleshores s’ha d’inscriure dins la densa producció literària que hi hagué a Mallorca a l’entorn de les Germanies 1521-23 La còpia més antiga conservada, amb uns comentaris de Jeroni Pont i Desmur, és del 1606 S’han consignat com…