Resultats de la cerca

Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…

El terme és drenat per la rambla Carbonera termenal, en bona part, amb Benassal i Vilar de Canes i la rambla de la Belluga límit amb Morella i Catí, a la conca del Millars, i per la canada d’Ares, a la conca de l’Ebre Hi ha 8500 ha de terres sense conrear amb alzines, roures i pasturatges de propietat privada Tot el conreu és de secà hom destina 1500 ha a cereals i 400 a tubercles i llegums Les terres de conreu, força repartides, són explotades el 40% pels propietaris, el 38% per arrendament i el 17% per parceria La ramaderia és molt important i compta amb 7000 caps de bestiar oví i diverses…

Les margues del Burdigalià marí Miocè inferior, que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa els rendiments són també alts, en part per la manca de conreus arboris intercalats, cosa que hi ha facilitat la mecanització El 1982 la superfície conreada era de 1 950 ha el 76,6% del total del terme hi predominen els conreus herbacis 1 455 ha, els fruiters de secà 476, la vinya 13 i l’olivera 2 El 80,8% de la terra és explotada directament pels propietaris La ramaderia comprèn uns 90 caps de bestiar boví, uns 375 d’oví, i més de 300 caps de…

A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el…

El concepte d’espai apareix en l’arquitectura amb l’obra d’Alois Riegl Die Spätrömische Kunstindustrie nach den Funden in Österreich ‘La producció artística romana tardana segons les troballes a Àustria’, 1901, en la qual era fonamentada la tesi que el fet artístic, lluny de respondre a unes exigències tècniques i funcionals, respon a una voluntat artística teoria de la Kunstwollen i hi era feta una interpretació espacial de l’obra arquitectònica des dels egipcis fins a l’època paleocristiana Posteriorment, en el llibre de Bruno Zevi Saper vedere l’architettura 1948, que suscità una gran…

El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes Es manifesta mitjançant l’ assetjament sexual , la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent és a dir, que pot donar-se violència…

De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident que donà d’…

Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes A…

Originari de la Tarraconense, des de l’edat de vint anys fins a cinquanta-cinc, aproximadament, residí a Roma, on gaudí de l’amistat i de la protecció d’alguns personatges, fins i tot de l’emperador Domicià Arribà a assolir, a despit de les seves queixes, una certa benanança econòmica i social Freqüentà els cercles literaris, les reunions amb els seus patrons, els passeigs de la ciutat, les termes i els banquets així pogué copsar i estudiar, com a bon observador, una immensa galeria de retrats, de fets i d’impressions de la vida diària La seva obra correspon als seus últims vint…