Resultats de la cerca

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical…

Net del compositor Ernö Dohnányi , estudià a Múnic, on el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Posteriorment es traslladà als EUA, on estudià amb el seu avi, i fou assistent i deixeble de Leonard Bernstein Georg Solti el contractà com a director del cor de l’Òpera de Frankfurt el 1952 i posteriorment fou director d’orquestra a Lübeck 1957-63, Kassel 1963-66 i Colònia 1964-69 Entre el 1968 i el 1975 tornà a dirigir l’Òpera de Frankfurt i aquest darrer any fou nomenat intendent de l’Òpera d’Hamburg, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori…

Considerat un nen prodigi, inicià estudis de piano, violí i composició Als deu anys debutà com a intèrpret amb un concert de Mozart, i als dotze presentà la seva primera composició Durant aquest període, establí contacte amb la família Mendelssohn, i Fèlix, que era dos anys més gran que ell, quedà impressionat pel jove músic Aquesta amistat es mantingué al llarg dels anys i fou gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, que estudià del 1825 al 1827 amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué a París,…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle…

Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona acceptació Després d’…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…

Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …

Aquests arranjaments es publicaven per blocs i s’integraven en una collecció anomenada "Vergel Armónico de los Pianistas Colección de piezas fáciles"

Setè fill segon dels vivents de JG Leopold Mozart i d’Anna M Pertl Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo juntament amb la germana gran Nannerl —Anna Maria— , precoç clavecinista i pianista com a font d’ingressos Anà a Munic i a Viena, on actuà davant Maria Teresa d’Àustria 1762 El 1763, amb permís de llur protector, l’arquebisbe de Salzburg, Segismund von Schrattenbach, els Mozart emprengueren un llarg viatge sud d’Alemanya, Brusselles, París, Londres, la Haia, Lió, Suïssa, que suposà per al petit Mozart —aleshores…