Resultats de la cerca
Es mostren 8730 resultats
santedat
Religió
Cristianisme
Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu.
Equival pràcticament a sacralitat en tant que expressa separació del profà
secret professional
Dret civil
Dret processal
Obligació d’un professional (metge, advocat, etc) de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici i amb relació al servei.
En són excepcions la declaració de consentiment del qui ho pot autoritzar, i els casos que preveu la llei, com ara la declaració de les malalties infectivocontagioses, de ferides per armes de foc, d’avortaments, etc En un procés són eximits de prestar declaració quan hom preveu que pugui comprometre l’existència del secret professional
desentonar
Contrastar, algú o alguna cosa, d’una manera desagradable amb el conjunt de què forma part o amb allò amb què té qualsevol relació.
formant
Música
Relació, entre la intensitat i la freqüència dels harmònics d’un so generador, que defineix el timbre d’un instrument o d’una veu.
Així, el formant de la nota la3 d’un violí és diferent del formant de la mateixa nota d’un clarinet fins i tot, les diferències entre les vocals responen a formants diferents que permeten dir que la ’i’ té ’un timbre més agut’ amb un formant més agut, és a dir, que els harmònics aguts ressonen més fort que els greus que no pas la ’a'
catabàtic | catabàtica
Meteorologia
Dit del vent descendent, sigui per efecte de la seva velocitat adquirida, sigui per la seva major densitat en relació a l’aire circumdant.
plat
Tecnologia
Mandrí d’una màquina eina, especialment el del torn que suporta la matèria o la peça que hom vol treballar.
Hom pot distingir dos tipus fonamentals de plats, els llisos i els de mordasses Els plats llisos són lleugerament cònics i hi són disposades les peces buides que han d’ésser sotmeses a una nova operació, generalment a un torn o a una rectificadora Els plats de mordasses consisteixen en una peça cilíndrica, de poca alçada en relació amb el seu diàmetre el plat pròpiament dit, proveïda de dues, tres o quatre mordasses de fixació, la posició de les quals pot ésser regulada, mitjançant diversos procediments, d’una en una o, més generalment, simultàniament, en apropar-les o allunyar-les del centre…
digitació salina
Geografia
Estructura hidrodinàmica que es pot produir en la zona de contacte de dues masses d’aigua de diferents temperatures i salinitats que es troben superposades, figurant la més salada i calenta per sobre de l’altra, relativament menys salada però més freda.
L’aigua salada de sobre, en perdre més de pressa la calor que no la sal doble difusió, esdevé més densa que la de sota i es produeixen inestabilitats i poden generar-se columnes d’aigua que davallen penetrant en la capa de sota Igualment, l’aigua de sota que es troba a la superfície de contacte guanya calor més de pressa que no pas la sal, per la qual cosa esdevé menys densa que la de sobre, i pot pujar en columnes, penetrant en la capa de dalt En les columnes, l’augment de la relació superfície de contacte/volum fa que el procés d’intercanvi diferencial pugui accelerar-se, i inestabilitzar-…
polivalent
Lògica
Dit del sistema lògic que, a diferència de la lògica tradicional i de la majoria de les lògiques contemporànies (anomenades bivalents, car només admeten dos valors de veritat: ‘‘és veritable’’ i ‘‘és fals’’), accepta més de dos valors de veritat.
Hom en diu trivalent, tetravalent, etc , segons que siguin tres, quatre, etc , els valors que hi siguin admesos d’altra banda, si aquest nombre de valors és finit, hom parla de lògica finitament polivalent i de lògica infinitament polivalent, si el dit nombre de valors és infinit La lògica polivalent, pròpia del s XX bé que hom en cerca antecedents en Aristòtil i en Guillem d’Occam, amb relació al problema dels futurs i futuribles, s’oposa al principi tradicional del non datur tertium i és típicament exemplificable en l’acceptació que, per exemple, una proporció pot ésser “no veritable i…
auditoria de tecnologia de la informació
Electrònica i informàtica
Auditoria que ha d’assegurar que s’han establert estàndards adequats per al desenvolupament i l’explotació de la tecnologia de la informació.
Coneguda també com a auditoria informàtica, aquests estàndards han d’ésser consistents amb l’estructura de control i respectats per les diverses unitats operatives reduir el risc de frau i de pèrdues ésser un revulsiu per a millorar l’eficiència operativa propiciar la participació activa en el disseny dels sistemes i de les seves funcions de manteniment, per a assegurar que aquests sistemes poden auditar-se fàcilment i que els canvis en el manteniment no produeixen sistemes no desitjats L’objectiu de l’auditoria és determinar amb relació als sistemes disponibles i anunciats l’eficàcia en el…