Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
historicisme
Filosofia
Terme que designa doctrines filosòfiques diverses que hom pot caracteritzar per llur tendència a reduir la realitat humana a la seva condició històrica.
Pròpiament el corrent historicista correspon al començament del s XX i fou configurat sobretot per ETroeltsch i KMannheim, però hom en pot trobar clars antecedents en Giambattista Vico i, posteriorment, en autors com Hegel, Comte, Lvon Ranke, Marx i Dilthey història Tot establint que la natura —i sobretot la natura humana— és essencialment històrica la història és condició i àdhuc causa determinant de la gènesi de tot valor i tota ètica, l’historicisme segueix, metodològicament, el principi que els fets humans han d’ésser estudiats només en relació amb llur context històric…
Miquel Psel·los
Filosofia
Historiografia
Política
Polític, historiador i filòsof bizantí.
Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excellí pel seu saber enciclopèdic Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors des de Constantí IX fins a Miquel VII Morí gairebé en la indigència Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intellectual és indiscutible Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres…
zero
Matemàtiques
Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l’absència d’unitats.
El zero és l’element neutre en la suma de nombres enters, ja que a + 0 = a , per a tot a Les regles algèbriques del zero són a + 0 = a a 0 = 0 0/ a = 00 si a ≠ 0 0 = 1 Les expressions a /0 i 0/0 són indeterminades ja que 0/0 = 1, car 0 = 1 0, però també 0/0 = 2, car 0 = 2 0, etc, és a dir, que el zero no pot dividir mai El nombre zero i la xifra zero és una creació de la cultura hindú Āryabaṭha, Brāhmagupta, Bhāskara, etc, que cap al segle V dC fou introduït conjuntament amb el sistema decimal de numeració posicional, sistema que els àrabs incorporaren al seu coneixement i divulgaren com…
banc de treball
Agronomia
Fórmula d’ajuda mútua agrícola que consisteix a posar a la disposició de la comunitat el material i la capacitat de treball de cadascun dels agricultors que s’hi associa.
Cada servei prestat per un adherent dóna dret a un crèdit per part del grup i cada servei rebut per un adherent comporta un dèbit envers el mateix grup Els serveis bescanviats poden ésser de mà d’obra o de qualsevol tipus de maquinària La unitat-tipus adoptada és el valor de l’hora de treball d’un home a la zona, i d’ací hom pot atribuir a cada màquina o estri un cert nombre d’unitats horàries, equivalències basades sobretot en l’estimació del servei prestat El resultat essencial és que hom pot arribar no solament a un equilibri de l’equipament global del banc, sinó també a l’…
taxonomia

Biologia
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i…
caló
Lingüística i sociolingüística
Denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica.
Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’aquests termes han…
cable
Electrònica i informàtica
Conductor filiforme, de longitud indefinida, sovint recobert d’un revestiment (aïllant, protector, etc) destinat a transmetre un corrent elèctric.
Com a materials conductors hom empra el coure i l’alumini o algun aliatge en forma de fil de secció generalment circular i a vegades de forma de sector o de tub sovint en lloc d’un sol conductor massís conductor unifilar hom disposa el conductor format per un conjunt de fils parallels o en forma de cordó conductor multifilar , a fi d’augmentar la flexibilitat del cable La secció total del conductor ha d’ésser adequada a la intensitat del corrent, talment que la densitat de corrent no sobrepassi un valor especificat correntment els cables són fabricats amb uns valors de secció…
barcassa
Transports
Embarcació de dimensions variables, sense orla ni vela i molt sovint sense motor, que és emprada per a la càrrega o descàrrega de vaixells fondejats, per al transport en alta mar de certes mercaderies, per a serveis portuaris, o per al transport fluvial de mercaderies.
Les barcasses sense motor són remolcades o impellides per una embarcació remolcadora o empenyedora, respectivament Les barcasses oceàniques , d’un arqueig comprès entre les 5 000 i les 3 0000 tones, són dedicades al transport en alta mar de mercaderies de poc valor fusta, gas, etc Les barcasses petrolieres són emprades per al transport de plataformes petrolieres fins al lloc de perforació, o per a assistir els treballs de muntatge de les installacions Les barcasses embarcables , de dimensions i arqueigs inferiors, són transportades a l’interior de vaixells portabarcasses, i…
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la solució de donadors…
al·lucinogen
Farmàcia
Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l’esfera perceptiva.
Els seus efectes són sempre reversibles En el pla psicològic, la seva aplicació produeix, primer una modificació del to afectiu, generalment vers l’eufòria A continuació sobrevenen alteracions perceptives, especialment visuals mobilitat constant de formes i colors, imatges deformades, visions complexes, sovint amb una considerable riquesa estètica, etc La imatge corporal sofreix modificacions i són freqüents les cinestèsies En el transcurs de la intoxicació s’accentua en el subjecte la impressió de viure experiències objectives En la darrera fase, els elements de la personalitat es reagrupen…