Resultats de la cerca

Situació Angle sud-est d’aquesta malmesa església, exemple dels temples bastits al segle XII ECSA - A Roura Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç són situades pocs metres a l’W de la casa forta de Sequèra Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′32″ N - Long 2° 29′35″ E Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia anterior LB Història Aquesta església, que havia estat seu d’un priorat segons una antiga tradició, és documentada l’any 1298 en una acta testamentària per la qual Viadera Raolf, vilatana de Sequèra, li feu un llegat de 2 sous PP-MLIR Església Planta de l’església,…

Situació Ruïnes de l’església, els carreus de la qual foren reaprofitats per a la construcció de la nova capella de Sant Macari de Salanova ECSA - JAAdell Les ruïnes de l’església de Sant Macari són situades al cim d’un turó, uns 200 m al sud de la masada de Salanova Mapa 32-11 251 Situació 31TBG937766 Poc abans d’arribar a Salanova, per la carretera de Llaguarres a la Pobla de Roda, hom veu a mà dreta, al costat de la carretera, les ruïnes d’aquesta església Església És un edifici en estat de ruïna avançada, i els seus materials foren espoliats i emprats en la construcció de la…

Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià…

Molt probablement es tracta de Giovanni degli Organi, que cap al 1360 s’estava a l’església de la Santa Trinitat de Florència Segons F Villani, treballà a Verona, a la cort de Mastino II della Scala m 1351, on participà en un duel musical juntament amb Jacopo da Bologna i Magister Piero Els textos d’algunes de les seves composicions deixen entreveure que estigué a Milà, a la cort dels Visconti El Còdex Squarcialupi Florència, Bibl Laurenziana, Med Pal 87 el representa tocant l’orgue portatiu i amb vestit seglar De la seva producció es conserven setze madrigals i tres caccie a tres veus,…

Vida La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement…

Mostrà una forta personalitat i es relacionà amb els músics més influents de la França del seu temps D’ascendència irlandesa, els seus pares eren gent culta amb amistats entre els intellectuals de l’època Augusta cresqué a Versalles, on estudià música amb l’organista de la catedral, Henry Lambert, i amb el clarinetista H Klosé Més tard fou deixebla de C Franck, el qual n’opinava que tenia un estil compositiu massa ampullós S’interessà principalment per l’òpera, gènere per al qual escriví, per exemple, Héro et Léandre 1875, Astarté i Lancelot du Lac De totes les seves obres escèniques només…

Estudià música amb el seu pare, Luis, mestre de concerts del Teatro Colón, i amb Juan Carlos Paz, E Barenboim i M Drago Gràcies a una beca, el 1950 anà a París a estudiar amb O Messiaen, ciutat on s’interessà pel jazz En retornar a l’Argentina formà una banda de be-bop El 1958 es traslladà a Nova York, on tocà i arranjà per a moltes bandes i intèrprets, com el català Xavier Cugat o la Dizzy Gillespie’s, amb la qual actuà en 1960-62 El 1964 anà a Hollywood, ciutat on experimentà un gran èxit com a compositor de bandes sonores i música per a la televisió Gravà i dirigí grans intèrprets de…

El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies…

El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…

Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació o proporció…