Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
Moscòvia
Història
Nom donat, fins al segle XVII, a la regió històrica on es desenvolupà el gran ducat o gran principat de Moscou (segle XIV) i, més tard, l’Estat rus.
A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la conquesta…
processos de Moscou
Història
Nom donat als processos celebrats a Moscou per l’agost del 1936, al gener del 1937 i al maig del 1938, en què foren jutjats antics membres del PCUS.
En el primer foren processats setze antics bolxevics, entre els quals es destacaren Zinov'ev i Kamenev en el segon, disset, entre ells P'atakov, Radek i Sokolnikov i Bukharin, Rykov, Krestinski i Rakovski es destacaren entre els vint-i-un implicats en el tercer procés Acusats de desviacionisme trotskista, dretisme, alta traïció i espionatge, la majoria foren condemnats a mort i executats Després de la mort de Stalin, especialment a partir del 1956, començà a l’URSS la rehabilitació de les víctimes d’aquests processos
batalla de Mont-roig
Història
Militar
Nom que rep el conjunt d’accions bèl·liques que tingueren lloc a la muntanya de Mont-roig, a l’Alt Empordà, durant la Guerra Gran (setembre-novembre del 1794).
Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos
Sant Misteri
Història
Relíquia de la Vera Creu venerada a Cervera, coneguda amb el nom de Sant Misteri per un prodigi —resistència a ésser partida i degotament de sang— ocorregut el 1540.
La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó
Lliga Catalana
Història
Nom que adoptà la Lliga Regionalista l’any 1933, en reestructurar-se com a partit i incorporar-hi diverses formacions polítiques afins, com la Dreta Liberal Republicana de Catalunya
.
Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de…
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra
òxid de calci
Química
Sòlid cristal·lí, generalment presentat en forma de pólvores blanques amorfes, obtingudes amb el nom de calç, poc soluble en aigua, tot i donar l’hidròxid amb despresa de calor.
Es fon a 2 570°C
béns nacionals
Història
Dret
Nom que prengué el conjunt de béns, col·lectius o privats, apropiats per la Revolució Francesa i pels règims liberals de l’Estat espanyol durant la desamortització del segle XIX.
A França l’origen d’aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos A l’Estat espanyol les lleis de desamortització, iniciades durant la guerra del Francès, desamortitzaren una gran part dels béns eclesiàstics i comunals i una petita part del patrimoni reial En tots dos casos els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la venda per l’estat Durant l’…
Mestre d’Espinelves
Pintura
Nom donat a un pintor actiu a Catalunya a la segona meitat del s XII, autor d’un frontal romànic procedent d’Espinelves (avui al Museu Episcopal de Vic).
Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury
Bacus
Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom amb què també era conegut el déu grec Dionís i que fou adoptat pels romans, que l’identificaren d’altra banda amb l’antiga divinitat itàlica Liber pater.
Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc