Resultats de la cerca
Es mostren 6486 resultats
Isidre Roca i Amat
Literatura catalana
Escriptor.
El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en prosa i obres de teatre…
Espanyol
Família burgesa originària de la ciutat de Vic, dels segles XII al XIV.
Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs…
Marçal Busquets i Torroja
Teatre
Comediògraf.
Deixà l’ofici familiar d’argenter i es feu traductor del francès Jules Verne i Alexandre Dumas i de l’anglès al castellà S'inicià en castellà La humana sabiduría , 1857, però fins a Un poll ressuscitat 1865, peça on satiritzà la burgesia, no assolí popularitat Altres obres, totes d’una gran habilitat escènica, són Un pa com unes hòsties 1866, Reus, París i Londres 1866, Qui al cel escup 1866, en què, seguint la línia d’autors com Dumas i Scribe, tradueix les relacions amoroses en termes de dots i transaccions econòmiques Aquest component de lleu crítica social és present també en altres…
,
Iu Pons i Serdanyés
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Autodidacte en el camp de les lletres, començà publicant en revistes com “Catalunya Literària” o En Patufet El 1923 s’autoedità Cançons de l’horta i el camí , influït per JM de Sagarra El 1925 estrenà la primera obra teatral, La Vespa Entre el 1926 i el 1927 n’estrenà quatre més, sempre per grups d’aficionats El 1927 es traslladà a Terrassa, on fou molt actiu culturalment i des d’on collaborà en la premsa local i comarcal El Dia , “La Gralla”, “Diari de Granollers” Als anys trenta publicà els reculls Poemes i epigrames 1931 i Nous poemes 1931, en una línia propera a l’evolució de Josep M…
Carlota Solé i Puig
Sociologia
Sociòloga.
Doctora en sociologia per la Universitat de Reading Gran Bretanya i en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és catedràtica de Sociologia Des del 1990 és membre numerària de l’IEC L’any 1990 rebé el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques CIS i el 1995 aconseguí el reconeixement Mary Parker Follet de la Societat Americana de Ciència Política Experta en el camp dels estudis sobre immigració, segueix una línia de recerca neomarxista i partidària de la teoria de l’acció racional És autora, entre altres obres…
Lina Badimon i Maestro
Medicina
Fisiòloga.
Experta en recerca cardiovascular Des del 1992 és professora d’investigació del CSIC i cap del Departament de Patologia Molecular i Terapèutica de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona de la mateixa institució, on ha iniciat una innovadora línia de recerca de les lesions cardíaques en l’àmbit cellular i molecular Directora de l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars de Barcelona des del 1993, és professora associada adjunta de la Mount Sinai School of Medicine Nova York i presidenta de la Societat Espanyola per l’arterioesclerosi L’any1999 fou nomenada presidenta de la…
Ricard Anckerman i Riera
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part…
Joan Malagarriga i Esteve
Literatura catalana
Poeta.
El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del Poble i publicà…
,
Toixoneres
Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park (Calafell, Baix Penedès).
Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular Està documentada una fase antiga preibèrica des del segle VII aC, tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica final del segle V-inici del segle IV aC i a les remodelacions…
Pere Martí
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cronista i poeta.
Doctor en teologia, beneficiat i sotssagristà de la seu de València des del 1523, fou l’iniciador del Llibre d’antiquitats de la seu i en marcà la línia estructural Hi recollí les notícies que considerà d’interès públic del final del segle XV i l’inici del segle XVI especialment del 1525 al 1539 i hi relatà amb més detall la revolta de les Germanies de València, de la qual en destacà els episodis relacionats amb l’Església Deixà inèdita una Consueta relativa al cerimonial de la seu i presentà una poesia en català al certamen en honor de santa Caterina de Siena València 1511 Bibliografia…