Resultats de la cerca
Es mostren 4794 resultats
Alonso de Ojeda
Geografia
Història
Navegant i explorador castellà.
Participà en la segona expedició de Cristòfor Colom com a capità d’una nau i destacà pel seu valor i els seus coneixements militars i nàutics El 1499 organitzà una expedició que explorà les costes veneçolanes i del nord del Brasil Una altra expedició, el 1502, a l’istme de Panamà fracassà, i fou empresonat temporalment Una tercera expedició, el 1505, tornà a fallir, cosa que no impedí que fos nomenat governador de Nueva Andalucía Darién oriental La competència amb Diego de Nicuesa, l’hostilitat dels indis i la manca de recursos li impediren de colonitzar el país Es retirà a la…
Federico Foerster Laures
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudiós de l’arqueologia clàssica catalana, dedicà els seus esforços a l’arqueologia submarina, de la qual fou un dels pioners a Catalunya Feu prospeccions i excavà nombroses restes de naus romanes enfonsades, principalment a la Costa Brava sa Tuna, Calella de Palafrugell, el Port de la Selva, l’Estartit i és autor de diversos treballs Hallazgos arqueológicos submarinos en Estartit y las Islas Medas, 1960-1970 1971 o La nave romana de Sa Nau Perduda Cabo Bagur, Gerona 1972, molts dels quals publicats en la revista del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS…
Paco Bascuñán
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual fou conegut el dissenyador Francesc Bascuñán.
Després de titular-se a l’Escola d’Arts i Oficis de València 1973, el 1981 fou cofundador del grup Enebecé de disseny gràfic i el 1983 de La Nau, de la qual fou el principal impulsor fins que cessà l’activitat el 1991 L’any següent fundà l’Estudi Paco Bascuñán, que fou el centre de la seva activitat en el disseny gràfic en tots els seus àmbits industrial, editorial, identificació, senyalització, etc Fou membre de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, del BEDA Bureau of Europen Designers Associations i del patronat de la Fundació Comunicació Gràfica Fou també…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren càrrecs…
Santa Maria de Cerneres (Josa i Tuixén)
Les despulles de l’església de Santa Maria de Cerneres es troben en la part alta d’uns camps, on hi havia el veïnat de Cerneda o Cerneres, sobre la carretera de Josa del Cadí a Gòsol, poc abans del coll de Josa En el seu estat actual, les escasses ruïnes que encara es poden veure no permeten destriar les característiques d’aquest edifici, que probablement tenia una única nau, ni estudiar-ne els aspectes de la tecnologia constructiva No s’ha trobat cap notícia documental ni del lloc ni de l’església que abans del seu abandó era annexa de la parròquia de Gòsol
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…
Santa Marina de Lleger (Sant Jaume dels Domenys)
Art romànic
Aquesta església és situada al poble de Lleger, al costat de la torre medieval del mateix nom La història d’aquesta capella està totalment relacionada a la quadra de Lleger El lloc de Lleger és documentat per primera vegada directament els anys 1023 i 1032 com una afrontació de Castellví L’església es degué bastir el mateix moment que s’aixecà la torre Santa Marina de Lleger depèn de la parròquia de Sant Jaume dels Domenys Actualment l’església de Santa Marina és un edifici molt refet, que potser conserva part del cos de la nau, de tradició romànica, mentre que tota la part de…
Sant Martin de Prunhanas
Aquesta església parroquial és situada dins el petit nucli del poble de Prunhanas, al N de la Fenolleda El 1011 el comte de Besalú Bernat I Tallaferro , que havia acabat de fundar al castell de Fenolhet el monestir de Sant Pèire, el dotà, entre altres esglésies, amb la de Sant Martin de Prunhanas, subjecció que el papa Sergi IV va confirmar Es tracta de la notícia més antiga que es té d’aquest temple Hom desconeix en quin moment l’església de Prunhanas degué restar alliberada d’aquest lligam L’actual església de Sant Martin és un petit edifici d’una sola nau amb un campanar d’…
Santa Bàrbara de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara es troba al nord de Montanyana, vora l’antic camí medieval que menava directament a Colls, entre el mas de Castany i cal Polònia A partir de la baixa edat mitjana aquesta església consta en poder del priorat hospitaler de Sant Joan de Montanyana JBP De l’església de Santa Bàrbara solament queden unes poques filades dels murs, que només permeten de saber que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de carreus ben escairats sense polir, que semblen palesar una obra rústega datable al segle XII, de la qual no s’entreveuen les característiques…
Santa Llúcia (Vallbona de les Monges)
Art romànic
La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…