Resultats de la cerca

El seu nom ve del castell de Laurac, que havia heretat Ramon Berenguer I de Barcelona Ramon Berenguer IV el 1150 l’infeudà al vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1258 Jaume I cedí els seus drets al rei de França El 1478 el rei de França erigí el comtat de Lauraguès a favor de Bertrand II de la Tor, comte d’Alvèrnia, en canvi dels seus drets al comtat de Boulogne, que havia conquerit al duc de Borgonya Carles I La seva neta Anna de la Tor d’Alvèrnia, duquessa d’Albany, el deixà a la seva neboda, la reina Caterina de Mèdici Lluís XIII l’incorporà a la corona

Apareix documentat a la segona meitat del segle XI El comte Artau I de Pallars Sobirà s’apoderà del castell, que estava sota la guarda del comte Ramon V de Pallars Jussà com a penyora També fou motiu de disputes entre el comte Ramon V i el comte d’Urgell Ermengol IV, que sembla que va atacar el castell Des del segle XII formà part de la senyoria dels vescomtes de Vilamur El 1282 el vescomte Ramon de Vilamur, que havia participat al costat del comte de Pallars en la revolta nobiliària contra el rei Pere i que havia estat empresonat a Lleida, va haver de donar la potestat del castell a Ferrer…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…

Fou marmessor del comte Ramon Borrell 1017 Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenen fins el 1034 Li succeí el seu fill Enees d’Hostoles

Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I Arnau Mir de Tost el donà en alou a la collegiata d’Àger

El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…

En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…

El seu net i tercer comte fou l’erudit Joan de Sagarriga i de Reard Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián