Resultats de la cerca

Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a…

Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Talamanca i anteriorment es trobava en el de Néspola, al lloc conegut com a Vilarasa La funció de l’església no degué passar de sufragània El lloc de Vilarasa és documentat el 960 com a Vila Rara situada al terme de Valle Nespola posteriorment sempre serà situat en el castell de Talamanca L’església de Sant Esteve apareix citada el 1017 situada al costat del riu Telario , que és l’actual riera de Talamanca o de Sant Esteve, al costat de la qual s’aixeca l’església El 1030 l’església es documenta com a Sant Esteve de…

Pont situat a prop de l’església de Sant Miquel de Campmajor, sobre la riera de Campmajor Venint de Banyoles, en arribar a la plana de Campmajor cal agafar la carretera que va al Collell havent passat Sant Miquel de Campmajor, hom veu a mà dreta el pont El pont té una longitud de 31,8 m i una amplada de 3,6 m 2,8 m si no es compten les baranes Al mig s’obre un arc de mig punt amb una longitud d’uns 10 m i una alçada d’uns 7 m a banda i banda hi ha sengles esperons i uns arcs més petits, que fan 2,5 m d’ample × 2,5 m d’alt Llevat de la part superior, que en bona part correspon a…

Situació Pont d’un sol arc amb el terra de doble vessant sobre el riu de Tavascan, prop de la seva confluència amb la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs Pont situat al poble de Tavascan, sobre el riu del mateix nom, que és una riera que ve de la banda oest i, a poca distància del pont, conflueix en el riu Noguera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH572231 Cal anar al poble de Tavascan i es pot veure, a mà esquerra, de la mateixa carretera estant Pont Aquest pont, amb un sol arc i amb un terra de doble vessant, té una longitud total de 15,7 m, repartida en dues parts semblants la…

Antiga església, reedificada el 1929 en un emplaçament diferent a l’original, situada al S del terme, a la dreta de la riera d’Argentona, gairebé al límit amb els municipis de Mataró i de Cabrera de Mar Presideix el veïnat del Cros, on hi ha el casal de Can Garí i altres cases antigues com les Matenes o Can Bartrina El 1014 s’esmenta per aquest indret una terra de Sant Miquel, cosa que fa suposar que ja devia existir la capella, la qual surt sovint documentada a partir del 1187 En les visites pastorals figura com la capella de la casa del Cros L’antiga capella es trobava ruïnosa el 1851, i…

Fou fundat l’any 2010 a Aiguafreda Osona per Èric Vergés veu i guitarra, Jan Riera-Prats guitarra, acordió i percussió i Roser Cruells contrabaix L’any 2012 incorporaren al grup una secció de vents i el 2013 una bateria Gràcies a internet, l’estiu del 2011 aconseguí un gran èxit amb la cançó  Jènifer , que descriu humorísticament l’idilli entre dos joves catalans de procedències i context sociocultural molt allunyats un independentista de l’interior del país i una filla de la immigració castellanoparlant dels anys seixanta La cançó guanyà el premi Enderrock a la millor lletra del…

Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…

Fill de l’actor teatral Lleó Fontova Feu els seus estudis musicals de piano a Barcelona —amb el conegut mestre CG Vidiella— i de composició amb Felip Pedrell Amplià estudis de piano a París amb AF Marmontel i a Bèlgica amb De Greff L’any 1888 presentà al concurs de l’Exposició Universal de Barcelona el poema simfònic  Àustria-Espanya , que guanyà la Creu d’Isabel la Catòlica El 1896 arribà a Buenos Aires, juntament amb el seu germà Lleó Fontova i Planes , on fundà i dirigí l’Instituto Musical Fontova 1905, que alguns anys més tard, el 1918, es convertí en el Conservatorio Fontova Persona…