Resultats de la cerca
Es mostren 17333 resultats
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (1996)
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Formació Clandestinitat Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, si bé només exercí breument com a metge a l’Hospital Clínic de Barcelona Abans d’ingressar a la Universitat de Barcelona ja es vinculà amb grups d’inspiració cristiana, de caràcter democràtic i catalanista La seva actuació fou, per una banda, de caràcter lingüístic, cultural i social, i, per l’altra, d’agitació política clandestina L’any 1947 ingressà en la confraria de la Mare de Déu de Montserrat de les escoles Virtèlia, impulsada per mossèn Pere Llumà, que fou qui li infongué la idea que la fe comporta…
,
Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró
© Dep. de la Presidència – Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya CDC l’any 1977 i en 1982-92 treballà en empreses comercials i ocupà també 1982-88 diversos càrrecs al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Regidor per la coalició Convergència i Unió CiU a l’Ajuntament de Barcelona 1987, 1991 i 1995, fou successivament portaveu d’Afers Econòmics pel seu grup 1988-91 i portaveu 1991 i president fins l’any 1995 Diputat a la Diputació de Barcelona 1991 i al Parlament de Catalunya 1995, fou president de la Federació de Barcelona de…
parlament
Edifici del Parlament del Canadà, a Ottawa
© Corel Professional Photos
Política
Dret constitucional
Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
Formada per una sola cambra unicameralisme , sobretot en els règims centralistes o unitaris, o, més sovint, per dues bicameralisme , sobretot en els sistemes d’estats federals, és composta, en els règims democràtics, per representants dels ciutadans La cambra baixa és elegida per sufragi universal directe la cambra alta, sovint per sufragi indirecte, per exemple, pels parlaments regionals però també, a vegades, per designació o en funció d’un càrrec El parlament és, doncs, l’òrgan més important de representació dels ciutadans i té, per tant, a part les seves funcions legislatives, la tasca d’…
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
literatura sueca
Literatura
Literatura conreada en suec.
Dels orígens fins el segle XVI Bé que els texts rúnics fan creure en l’existència d’una literatura sueca més primitiva, similar a la d’Islàndia, tanmateix hom no en té materials fins al segle XIII, amb el dominicà Petrus de Dacia 1235-89, que estudià a París i es feu famós per la seva Vita Christinae Stumbelensis, i al segle XIV, que apareixen, en llatí, les Revelationes de la mística Brígida , i, en suec, una sèrie de traduccions de texts eclesiàstics, una florida de cròniques rimades, balades populars, adesiara foranes, cançons i reculls de lleis, etc La Reforma aportà la traducció de la…
anticlericalisme
El convent dels Escolapis, de Barcelona, cremat durant la Setmana Tràgica (juliol de 1909)
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Política
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
En general, hi predomina l’hostilitat a la clerecia en general o a una part d’aquesta L’anticlericalisme als països llatins es manifestà amb peculiaritats pròpies en cada un d’ells A l’edat mitjana hom pot considerar com a manifestacions d’anticlericalisme la manera com són expressades les acusacions contra la corrupció de costums del clericat, per exemple, en els fabliaux francesos, en les sàtires de Boccaccio, en el Libro del buen amor de l’arxiprest d’Hita, i, a Catalunya, en la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda Però l’anticlericalisme, tal com és entès avui, es manifestà sobretot a partir…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Bofarull i Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Teatre
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…
, ,
Manuel Blancafort i de Rosselló
Música
Compositor.
Vida Considerat un dels grans noms de la música catalana del segle XX, l’amistat amb Frederic Mompou tingué un pes fonamental en la seva presa de consciència com a compositor Interessat en el folklore català, la influència tant de l’estètica francesa com d’Igor Stravinsky i la tradició clàssica convertiren la seva obra en un punt de referència de la composició, no solament catalana sinó també de tot l’Estat espanyol És pare del compositor i director d’orquestra Albert Blancafort i l’organista Gabriel Blancafort Primers anys Nascut en el si d’una família benestant, aquesta circumstància li…
,
Marcelino Menéndez y Pelayo

Marcelino Menendez y Pelayo
© Fototeca.cat
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Historiador de la cultura.
Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1871-73, que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875 Deixeble, a Barcelona, de Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals 1871-73, que el feu hereu de la seva biblioteca i del seu arxiu personal Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb els seus professors i diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, J Franquesa i Gomis, J L Estelrich, M Obrador i M Costa i Llobera, entre d’altres, amb…
, ,