Resultats de la cerca
Es mostren 4344 resultats
Josep Cercós i Fransí
Música
Compositor i pianista català.
Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià.
Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…
Rodolphe Kreutzer
Música
Violinista, compositor i pedagog francès.
Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera…
Peter von Winter
Música
Violinista i compositor alemany.
Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…
Florian Leopold Gassmann
Música
Compositor txec d’origen bohemi.
Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…
música de Sofia
Música
Música desenvolupada a Sofia (Bulgària).
Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà…
Mauricio Kagel

Mauricio Kagel
© Katrin Schander / C.F.Peters Musikverlag
Música
Compositor i director d’orquestra argentí.
Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova…
Condemna a Francesc Homs pel 9-N
El Tribunal Suprem condemna l’exconseller de la Presidència i diputat del PDeCAT al Congrés Francesc Homs a un any i un mes d’inhabilitació i a una multa de 30000 euros per un delicte de desobediència per l’actuació en el 9-N Els càrrecs de la condemna i les penes són similars als que ha imposat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a l’expresident Artur Mas, l’exconsellera Joana Ortega i la consellera Irene Rigau A causa de la condició d’Homs de diputat al Congrés, el tribunal va trametre un suplicatori a la cambra, que al novembre del 2016 va aprovar aixecar-li la…
Daniel O’Connell
Història
Polític irlandès.
Jurista, es distingí per les seves idees nacionalistes Formà part dels Irlandesos Units, societat revolucionària, però es negà a participar en la revolució irlandesa del 1798 Quan fou aprovada l' Act of Union , que abolia el parlament irlandès 1800, treballà per la defensa dels interessos catòlics i creà 1823, amb Richard Lalor Sheil, la Catholic Association, reorganitzada més tard per ell mateix Derrotà a les urnes uns quants representants dels grans propietaris irlandesos protestants o d’origen britànic, i, obtinguda l’emancipació dels catòlics Catholic Relief Bill , 1829,…
Miquel Bernades i Mainader
Botànica
Metge i botànic.
Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant 1764 Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica 1767, en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia Preparà un Specimen Florae Hispanicae , amb la…