Resultats de la cerca
Es mostren 1652 resultats
Sant Esteve de Prunet (Prunet i Bellpuig)
Art romànic
Situació Sant Esteve de Prunet, antiga parròquia rural, que fou una possessió de Sant Joan de les Abadesses ECSA - J Ponsich El lloc de Prunet, de masies disperses, és a llevant de l’actual terme municipal de Prunet i Bellpuig, en els vessants del Puig Helena i del Montner L’església parroquial de Sant Esteve de Prunet, sobre un serrat, té al costat el cementiri parroquial i una sola casa, l’antiga rectoria Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E Per a arribar-hi cal situar-se al coll del Fortó, en el punt d’unió de la carretera D-618 de Bulaternera als…
Santa Magdalena de Maià de Montcal
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Maià des del costat sud-est J M Melció L’església de Santa Magdalena de Maià de Montcal o Santa Maria de Jonqueres es troba al límit de llevant de la Garrotxa, al sector muntanyós del cantó de tramuntana del terme, al cim d’una serralada que es desprèn del massís de la Mare de Déu del Mont, a l’esquerra de la riera de Segueró i dominant el veïnat de Jonqueres Mapa 257M781 Situació 31TDG810744 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses Poc després d’haver passat el quilòmetre 6, al costat d’un fàbrica de…
Sant Feliu de Riu (Montagut de Fluvià)
Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre…
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…
Les euforbiàcies
Euforbiàcies 1 Euphorbia helioscopia a aspecte general x 0,5 b detall d’un ciati amb la càpsula tricoca en fase de maduració i els estams ja despresos x 3 c quatre fases en la maduració d’una flor masculina del ciati x 10 2 Euphorbia segetalis detall d’un ciati amb la flor femenina, les masculines i les glàndules en forma de « croissant » x 3 3 Melcoratge Mercurialis annua a fragment d’un peu masculí amb les inflorescències espiciformes allargades x 0,5 b detall d’una flor masculina x 3 c detall d’un estam x 14 d fragment d’un peu femení x 0,5 e aspecte del fruit cobert de pèls rígids,…
La serra del Montsec
Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall 1324 m a la…
Montserrat
Abundància de monòlits rocosos a l’extrem occidental de Montserrat El vessant meridional de la muntanya torna a ser cobert per alzinars i pinedes de pi blanc, després dels incendis del 1986 Dreamstime / Lagui Montserrat 15, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Montserrat, juntament amb Sant Llorenç del Munt, constitueix la zona més important del sector central de la Serralada Pre-litoral catalana S’aixeca molt bruscament sobre les planes i serres veïnes i especialment sobre el riu Llobregat, que discorre a poc més de 100 m d’altitud Pràcticament tota l’…
Saldes

Vista del poble de Saldes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès als vessants meridionals del Cadí.
Situació i presentació Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre al S, amb Fígols Vell i Gósol i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén Alt Urgell El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners , la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més…
Santa Maria d’Oló
Santa Maria d’Oló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, al nord-oest de la comarca, en territori molt accidentat, drenat per la riera Gavarresa i la d’Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Sant Feliu Sasserra i d’Oristà Lluçanès i l’enclavament de Muntanyola a l’E amb Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola ambdós d’Osona, l’Estany i Moià, i al SW i l’W amb Avinyó Bages Aquest terme, centrat per la vall de la riera d’Oló que travessa de NE a SW, és molt accidentat Parallela a la riera i per la banda N, ressegueix tot el terme la carretera de Vic a Avinyó o Balsareny, que segueix gairebé sempre la carenada que fa de partió d’aigües entre la riera d’Oló i la riera de Segalers, la qual segueix part del sector N del terme i…
premis Príncipe de Asturias
Entitats culturals i cíviques
Premis atorgats anualment des del 1981 per la Fundación Príncipe de Asturias (des del 2014, Princesa de Asturias), vinculats a la Corona espanyola.
El president d’honor de la fundació és l’hereu o l’hereva de la corona espanyola Des de la seva creació 24 de setembre de 1980 fins a la coronació 19 juny de 2014, l’ocupà Felip de Borbó i de Grècia , i des d’aleshores deté la presidència d’honor de la fundació la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz, motiu pel qual es canvià el gènere del nom de la fundació i dels premis Els guardons es concedeixen en vuit categories arts, ciències socials, comunicació i humanitats, cooperació internacional, investigació científica i tècnica, lletres, esports i concòrdia La cerimònia té lloc anualment el mes…