Resultats de la cerca
Es mostren 2061 resultats
Urticària i angiodema
Patologia humana
Definició La urticària és una inflamació del derma i l’hipoderma, generalment d’origen allèrgic, caracteritzada per l’aparició sobtada de favasses, o favons, de color rosat i grandària diversa que provoquen coïssor Sovint, se’n presenta més d’una, cadascuna de les quals desapareix al cap de poques hores, però l’aparició de lesions noves que es disseminen per tot el cos pot continuar hores o bé dies, de vegades setmanes L’ edema angioneuròtic o angioedema és una variant de la urticària, que s’esdevé quan la inflamació afecta especialment l’hipoderma L’angioedema consisteix en una tumefacció…
Malaltia de Paget
Patologia humana
Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…
Pielonefritis
Patologia humana
Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…
odontoblast
Biologia
Cadascuna de les cèl·lules de la polpa dentària que originen la dentina i que emeten unes prolongacions, anomenades fibres de Tomes, que penetren dins els canalicles d’aquella.
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens aquest darrer…
ovisac
Anatomia animal
Membrana que envolta el fol·licle de Graaf, constituïda per dues capes: la interna, que presenta més cèl·lules amb funció endocrina, i l’externa, que té més teixit conjuntiu.
proteòlisi
Bioquímica
Hidròlisi enzimàtica de les proteïnes que té lloc tant dins com fora de les cèl·lules i que és necessària perquè els aminoàcids resultants puguin travessar les membranes cel·lulars.
cenobi
Biologia
Agrupació de cèl·lules, d’origen comú, d’una mateixa generació i, generalment, no diferenciades, que es mantenen reunides en un conjunt de formes constant per a cada espècie.
Es dóna sobretot en protozous i en algues inferiors
triploïdia
Biologia
Cas particular de poliploïdia en què la dotació cromosòmica és triple i l’organisme, dit triploide, té en totes i cadascuna de les cèl·lules tres jocs de cromosomes.
Aquest fenomen prové de la fusió d’un gàmeta haploide amb un de diploide És el cas de l’albumen del sac embrionari dels vegetals superiors En els animals, comporta esterilitat, ja que en la meiosi de la gametogènesi és impossibilitada la divisió de dues parts iguals dels cromosomes homòlegs
preformacionisme
Biologia
Teoria embriològica (embriologia) proposada per Aromatari i defensada per Malpighi, Swammerdam, Leeuwenhoek i altres (s. XVII), segons la qual els organismes es troben preformats en les cèl·lules germinals.
Aquesta teoria s’oposa a l'epigènesi Els partidaris de la preformació germinal de l’òvul formularen els principis de l'ovisme, i els de l’espermatozoide, els de l'animalculisme