Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Salomone Rossi
Música
Compositor i instrumentista italià.
Vida La seva carrera musical transcorregué íntegrament a Màntua Mantingué estretes relacions amb la cort dels Gonzaga, tot i que la seva posició fou sempre una mica inestable pel fet de ser jueu Dedicà les seves primeres obres, Il primo libro delle canzonette 1589 i Il primo libro de madrigali 1600, al duc Vicenç Gonzaga I de Màntua, un dels seus màxims protectors Amb el pas del temps i la mort del duc 1612, els lligams amb la família Gonzaga s’afebliren, al mateix temps que la vida musical a la cort començava a declinar Rossi exercí un paper molt actiu en la vida…
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
música de Parma
Música
Música desenvolupada a Parma (Itàlia).
Entre els primers documents musicals que es conserven d’aquesta ciutat destaca un tractat del segle XV, obra del teòric Giorgio Anselmi, sobre la proporcionalitat i la musicalitat de les esferes planetàries Fou publicat l’any 1434 amb el títol De harmonia dialogi El govern dels ducs de la família Farnese a partir del segle XVI portà a una època d’estabilitat política i esplendor cultural que beneficià la vida musical el 1545 fou creada la capella de la cort ducal i, gairebé a la mateixa època, es formaren les capelles musicals de l’església de Santa Maria della Staccata i de la…
Antoni Maria Claret i Clarà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…
Joan I de Catalunya-Aragó
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96).
Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…
,
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Iacopo Peri
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Descendent d’una família noble florentina establerta a Roma, encara molt jove es traslladà a Florència, on ingressà al convent de Santa Annunziata l’any 1573 i es formà com a cantor Més tard, també a Florència, estudià música sota el mestratge de Cristofano Malvezzi El 1588 començà a servir a la cort del gran duc Ferran I de Mèdici com a cantor Alguns anys més tard, el 1591, obtingué el càrrec de director musical de la cort Molt probablement durant la dècada del 1580 participà en les discussions de la Camerata Fiorentina promoguda pel comte Giovanni Maria Bardi…
,
Heinrich Schütz
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum El 1609 entrà…
Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses (1635-1638)
El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d’Alentorn i…
Montblanquet

Montblanquet
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat al pla del Baró (627 m), al S del terme, prop del límit amb la Conca de Barberà.
L’església de Sant Andreu és romànica, de línies cistercenques, amb una magnífica espadanya Era sufragània de la de Rocallaura i en prové una imatge de Sant Andreu de l’escola de Cascalls s XIV, conservada al Museu Diocesà de Tarragona Dins l’antic terme hi ha les restes del monestir del Tallat El castell de Montblanquet , avui desaparegut, és esmentat ja el 1156, i fou donat el 1195 a Poblet El lloc va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració de la comunitat 1835 i, seguidament, fou agregat al comú de Vallbona, però no va pertànyer mai a la baronia Sembla que el motiu de la constant…