Resultats de la cerca

El seu llibre, Production of Commodities by Means of Commodities Prelude to a Critique of Economic Theory 1960, obra curta i molt densa, sacsejà el món acadèmic i obrí un procés de revisió de la teoria econòmica dominant El punt de partida d’aquesta investigació és l’anàlisi de la reproducció i de la distribució de l’excedent, temàtica peculiar de l’escola clàssica Abans havia publicat amb la collaboració de MDobb Works and Correspondence of David Ricardo 1951, edició crítica modèlica amb una nova interpretació del gran economista També cal esmentar la influència de dos articles 1925-26 que…

En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou l’únic impressionista que el públic no…

Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…

Formà part de l’Accademia Pontaniana amb el nom d' Actius Syncerus Gentilhome de la cort, acompanyà Frederic II de Nàpols en el seu exili francès 1501, i tornà a Nàpols a la mort del rei 1504 En la seva joventut escriví el Gliuommeri , monòlegs burlescs i satírics de caire popular, gairebé tots perduts, i les Farse , jocs escènics Escriví també abundant poesia, que els darrers anys reelaborà i ordenà, dividint-la en Sonetti e canzoni cinc Eglogae piscatoriae , en llatí tres llibres d' Epigrammi i tres d' Elegiae Però deu la seva fama a la novella pastoral en vulgar L’Arcadia 1480-84, d’…

Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias i Tot cendra 1931 També escriví i…

Monjo benedictí a Lieja i a Siegburg, i abat a Deutz Escriptor fecundíssim, és autor de diferents comentaris bíblics i d’altres obres, entre les quals cal esmentar De divinis officiis , per la seva difusió, De voluntate Dei i De omnipotentia Dei , per la controvèrsia amb Anselm de Laon i Guillem de Champeaux, i De gloria filii hominis super Matthaeum , per la posició antiadopcionista de l’autor Com a escriptor, ocupa un lloc notable en el pensament antiaugustinià, antidialèctic i poc sistemàtic preescolàstic i en la reforma eclesiàstica Amb una concepció molt cristocèntrica de la història,…

Fou professor a diferents llocs, i finalment catedràtic d’economia política de la Universitat de Berlín, amb influència confessada de Rodbertus i Schäffle i molt interessat per Ricardo i Tooke Bé que no formà pròpiament part de l’escola històrica, tingué molt present la complexitat dels fenòmens econòmics i fugí d’un capteniment excessivament teòric Reformista, bé que políticament conservador, és un exponent del “socialisme de càtedra” Fou president del Verein für Sozialpolitik El camp d’estudi on es mostrà més original fou el monetari, en el qual féu treballs considerables La seva obra més…

Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i caràcter, exercí una…

Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de paisatge a l’oli i…

Actor des del 1905, viatjà per tot Rússia en diferents companyies fins el 1911, any que es dedicà plenament a la direcció Fundà el Kamernyj Teatr 1914, que causà impacte durant molts anys i amb el qual procurà de mantenir-se al marge de la ideologia política, bé que al final, amb la consolidació de l’estalinisme, inicià la seva decadència Les seves teories dramàtiques foren recollides en els Zapiski režissera ‘Apunts d’un director’, 1921, llibre d’una gran influència en el teatre avantguardista europeu Oposat al teatre convencional, segons ell l’actor ha d’ésser capaç d’interpretar amb la…