Resultats de la cerca

Traslladat a València 1856, hi estudià lleis Conservador, fou diputat en diverses legislatures i delegat regi de primera ensenyança Publicà algunes monografies, com La emperatriz de Nicea doña Constanza de Hoenstafen, sepultada en Valencia 1903 i El licenciado Alonso Fernández de Avellaneda fue Juan Martí 1904, però la seva obra cabdal és Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia 1898-99, que inclou una gran quantitat de notícies sobre impressors i edicions fins el 1868 Fou acadèmic de Sant Carles Reuní una interessant biblioteca,…

Emigrà als EUA 1913, i el 1925 s’installà a Nova York Practicà una pintura expressionista fins el 1939, posteriorment conreà l’abstracció d’inspiració surrealista i, des del 1947, se centrà en les formes pures i el color, plasmats en grans teles, en una progressiva simplificació que el portà pràcticament a la monocromia i al rectangle com a forma única Cap als últims anys de la seva vida els colors purs i apassionats s’enfosquiren, i el negre passà a predominar en les seves obres El 1987, la Tate Gallery de Londres, la fundació Juan March i la Fundació Caixa de Pensions, a Madrid…

Canonge augustinià a Fiesole 1518, fou prior de San Pietro ad Aram de Nàpols 1537, on entrà en contacte amb el cercle humanista de Juan de Valdés Essent prior a Lucca 1542, hi introduí les doctrines reformades, i, cridat a l’ordre pels seus superiors, fugí a Zuric 1542 Ensenyà teologia a Estrasburg 1542-47 i 1553-56 i a Oxford 1547-53 i participà en diversos debats teològics amb els luterans afer de l' ubiqüisme i amb els catòlics colloqui de Poissy Les seves obres Defensio doctrinae veteris et apostolicae de sacramento eucharistiae contra Steph Gardiner i Tractatio de eodem…

Titular el 1892 Escriptor erudit, publicà Las enseñanzas industriales en España 1903, Mientras se alza el edificio, La reforma de Barcelona 1907, etc Fundà i dirigí la revista Arquitectura y Construcción 1889-1923 Fou acadèmic de Belles Arts de Sant Jordi des del 1913 i director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1920-31 Com a arquitecte féu un interessant projecte per a la plaça de Catalunya, amb un edifici al mig dedicat a magatzems comercials 1922, un projecte de teatre per a San Salvador —que guanyà un premi internacional— 1911, el Collegi d’Orfes Pobres de Sant Julià de Vilatorta…

Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en vers Un…

La seva poesia té un caràcter íntim amb un fons surrealista molt aconseguit Júbilos 1934, llibre de poemes, meresqué l’elogi de Juan Ramón Jiménez Seguiren Pasión del verbo 1944, Ansia de la gracia 1945, Mujer sin edén 1947, Derribado arcángel 1960, Jagur puro inmarchito 1963, A este lado de la eternidad 1970, poemari amorós de profund sentiment, i Corrosión 1975 També publicà contes i assaig El pensamiento teórico-práctico de los formadores , 1995 Fou la primera dona elegida membre de la Real Academia Española de la Lengua 1978 El 1986 publicà les memòries Por el camino, viendo…

Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els…

Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a El Guardia Nacional  1836 i El Vapor  1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes El Dómine Lucas  1845 i El Áncora  1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al…

Organitzada per l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, té lloc en un circuit urbà durant el mes d’abril i consta de les categories elit i sub-23 El primer guanyador fou Bosco Honorato Juan de Dios González amb quatre triomfs 1999, 2000, 2002, 2003 és el ciclista amb més victòries En el palmarès de la prova, també hi figuren Ginés Salmerón 1993, Carles Torrent 1995, 1996, José Guillén 2001 i Isaac Escolà 2004 Parallelament, s’instaurà un homenatge a personalitats del ciclisme com Joan Plans, Joaquim Sabaté, Gabriel Saura, Albert Gadea, Francesc Martínez Sisquillo , Joan Navarra…

Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què…