Resultats de la cerca
Es mostren 11465 resultats
el Paganell
Priorat
Antic priorat benedictí (Sant Pere del Paganell) del municipi d’Anglesola, prop de l’antic camí ral a Lleida (resta només el nom de la partida de Sant Pere).
L’antic terme de Paganell nom derivat del llatí pagus és esmentat des del 1175 com a possessió dels Anglesola L’església de Sant Pere de Paganell donà nom a la partida actual, al S del terme, i era possessió, almenys des del segle XIII, del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que hi establí el priorat benedictí de Sant Pere de Paganell els priors són coneguts des del 1347 després de la guerra contra Joan II, l’abat envià un visitador per reorganitzar el priorat, ja decadent, i refer el culte Decadent el 1472, era en plena ruïna a mitjan s XVI Al llarg del segle XVII…
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord…
L’Ajuntament de Vic retira els honors a Felip VI
Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya Entre d’altres, ho han fet Olot 29 de gener, Cervera 31 de gener, Terrassa 26 de febrer i Torelló 1 de març Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat 5 d’abril, Esparreguera 14 d’abril i Sitges…
Casa de les Tines

Vista de la Casa de les Tines (Talamanca)
© C.I.C. - Moià
Conjunt de tines, situades prop dels Tres Salts o Ulls del Llobregat enmig d’una vinya, dins el municipi de Talamanca (Bages).
Són set tines circulars alineades i una barraca, molt ben conservades, testimoni d’unes altres sis que formaven el conjunt, avui desaparegudes Eren installacions per a transformar el most en vi a la mateixa vinya La tècnica de construcció utilitzada seguia un mateix patró en totes les tines que es construïren a la zona al llarg dels segles XVIII i XIX s’aixecaven arraconades als marges per aprofitar el desnivell, d’estructura circular amb parets de pedra lligada amb morter de calç, recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables, i coronades…
Soči
Ciutat
Ciutat del kraj de Krasnodar, Rússia.
Port a la mar Negra, la demarcació municipal ocupa una superfície de 3526 km 2 i s’estén uns 150 km al llarg de la costa És centre d’una important zona balneària banys de fang i aigües termals i turística, especialment centrada en els esports de neu, que aprofita la situació a la serralada del Caucas occidental Per a aquestes activitars, a uns 60 km del centre urbà hi ha el nucli de Krasnaja Poljana, amb l'estació d'esquí de Rosa Khutor, a més de 2000 m d'altitud, seu destacada de competicions internacionals Posseeix molts centres hospitalaris L'any 2014 s'hi celebraren els 22…
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central
cubicació
Tecnologia
Avaluació d’un tallament de fusta al bosc.
Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…
collada de Toses
Collada
Depressió (1 800 m) de l’alineació pirinenca de direcció W-E.
S'inicia amb la serra de Cadí, el Moixeró, la Tossa, el Puigllançada i el pla d’Anyella i continua, després de la collada, per la creu de Maians, el pla de les Salines, la serra de Gorrablanc, els massissos del Puigmal, de Bastiments, de Costabona i del Canigó és el més important dels ports que comuniquen la Cerdanya a través de la vall d’Alp amb la Catalunya central a través de la vall de Toses i és aprofitat per la carretera que des del 1914 comunica Barcelona i Ripoll amb Puigcerdà i, travessant la serralada sota la collada a través del llarg túnel de Toses , pel ferrocarril…
Trofeu Aureli Pellín de Marxa
Atletisme
Competició de marxa atlètica disputada a Barcelona entre el 1943 i el 1983.
Fou creat pel Futbol Club Barcelona en memòria del seu atleta Aureli Pellín, campió de Catalunya dels 10 km marxa en pista el 1931 La primera edició se celebrà el 28 de març, en un circuit urbà amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella, i que guanyà l’olímpic Enric Villaplana Al llarg dels anys tingué diferents escenaris i distàncies Es disputà també entre el Masnou i Barcelona, entre Mataró i Barcelona i a l’estadi de Montjuïc En la dècada dels vuitanta, després d’anys sense disputar-se, es recuperà El 1982 guanyaren Josep Marín i Teresa Palacio, i el 1983 es disputà la…
carta d’Ålborg
Carta aprovada pels participants en la Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg (Dinamarca) el 27 de maig de 1994.
Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs locals El nou…