Resultats de la cerca

Residí a París des del 1913, on realitzà una obra de caràcter populista i expressionista La guerra civil de 1936-39 li inspirà la sèrie Massacres 1936 Després evolucionà vers un estudi de la llum i el moviment, a causa de la seva estada a Ais de Provença 1940 Influït per l’art de la Xina i del Japó, creà una obra alhora abstracta i dinàmica i de suggeriments vitals

Escriptor romàntic d’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro Com a periodista collaborà a El Liceo Valenciano , El Fénix  i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer

Director de “Torxa”, publicació universitària d’Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat 1945 Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya 1966, dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya , de la qual esdevingué president 1979 Fundà i dirigí la revista “Presència Evangèlica” 1968-72 El 1972 inicià la seva collaboració amb el moviment cristià Àgape i collabora a diverses publicacions evangèliques

Format a França, fou un dels impulsors del moviment del Cinema Novo De la seva filmografia, barroca, suggeridora i d’extraordinària plasticitat, cal remarcar Os cafajestes 1962, Os fuzis 1964, Sweet Hunters 1969, Os deuses e os mortos 1970, A queda 1978, Mueda 1979, les adaptacions d’obres de Gabriel García Márquez Erendira 1983 i Fábula de la bella palomera 1987, el musical Opera do Malandro 1986 i Xuarup 1989

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes superlleuger de 75 kg Dirigí el Club Esportiu Catalunya, vinculat al moviment fejocista Treballà de professor de gimnàstica, i impartí classes de gimnàstica sueca i lluita grecoromana al local del Boxing Club de Barcelona

El fenomen sociològic de la joventut començà aproximadament a l’inici del s XIX, i es manifestà primerament a Alemanya, a Anglaterra i a França els Wandervögel, la Jugendbewegung, els scouts escoltisme Del 1920 al 1940 els joves començaren a imposar llurs gusts i llurs formes de vestir El gran moviment de la joventut s’inicià, però, després de la Segona Guerra Mundial, que la distància entre les generacions restà molt marcada l’una, preocupada per guarir-se dels danys, i l’altra, ignorant i allunyada de tot compromís La generació següent s’enfrontà clarament amb els adults…

Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es pot entendre…

Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment…