Resultats de la cerca

Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera

Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell les oposicions dels tres Jaumes una canongia de la catedral Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848 El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb

Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara

Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51

Lluità a Cuba i a l’Àfrica, i fou ascendit a tinent general 1925 i nomenat director de la Guàrdia Civil 1928 i del cos de carrabiners 1932 El 1929 fou capità general de València El 10 d’agost de 1932 s’aixecà contra la República, però fracassà i fou empresonat Amnistiat 1934, es traslladà a Portugal, des d’on conspirà contra la República Morí en accident aeri quan anava a posar-se al capdavant dels rebels el 18 de juliol de 1936

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms

Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical