Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
Lleonard Balada i Ibáñez
Música
Compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on es graduà 1954 Anà als EUA, on es graduà a la Julliard School of Music 1960 i al New York College of Music 1961-62 i fou deixeble, entre d’altres, d’A Copland Estudià també a la Instrumental Walden School de Nova York 1962-63 i fou cap del departament de Música de l’Escola Internacional de les Nacions Unides 1963-1970 Professor de composició a la Carnegie-Mellon University 1970, és membre de l’American Music Center i de la Hispanic American Society Entre les seves obres cal esmentar les òperes Botxí, botxí 1982, posada en escena al 2007,…
Sergej Kusevickij
Música
Director d’orquestra i contrabaixista rus naturalitzat nord-americà.
Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…
Serge Koussevitzky
Música
Director d’orquestra i contrabaixista rus naturalitzat nord-americà.
Nascut en una família jueva de músics, el 1888 es traslladà a Moscou, on es convertí al cristianisme Estudià composició i contrabaix al conservatori de la ciutat, i entre el 1894 i el 1905 tocà el contrabaix a l’orquestra del Teatre Bol’šoj El 1907 es traslladà a Berlín, on debutà com a director al capdavant de l’Orquestra Filharmònica d’aquesta ciutat El 1909 creà una orquestra pròpia, amb l’objectiu de propagar la música que li agradava, i la dirigí fins el 1915 El 1909, amb la collaboració de Rakhmaninov, van fundar l'editorial Éditions Russes de Musique, amb la qual van publicar per…
Charles Mackerras
Música
Director anglès d’origen australià nascut als Estats Units d’Amèrica.
Als tres anys, la seva família retornà a Austràlia d’on procedien els seus pares Estudià oboè, piano i composició al Conservatori de Sydney L’any 1943 obtingué plaça com a oboista a l’ABC Sydney Orchestra, formació de la qual esdevingué oboè solista l’any següent El 1947 tornà a la Gran Bretanya per prosseguir la seva formació com a director d’orquestra, on aconseguí una beca per a estudiar direcció orquestral a l’Acadèmia de Música de Praga com a deixeble de V Talich En tornar a Anglaterra passà a la Sadler’s Wells Opera, actualment English National Opera, on debutà amb El ratpenat dirigí…
,
Heinz Holliger
Música
Oboista i compositor suís.
Estudià als conservatoris de Berna i Basilea i més tard perfeccionà la seva tècnica al Conservatori de Música de París, on fou deixeble de l’oboista Pierre Pierlot Estudià composició amb Pierre Boulez a l’Acadèmia de Música de Basilea i l’any 1959 obtingué el primer premi al Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra Durant alguns anys fou solista de l’Orquestra Simfònica de Basilea Així inicià una carrera de concertista internacional que l’ha convertit en un dels oboistes contemporanis de més notorietat L’any 1966 fou nomenat professor de la Hochschule de Friburg de Brisgòvia…
,
Riccardo Muti
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano al Conservatori de Nàpols i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Milà, on rebé classes de composició i direcció d’orquestra d’AVotto El 1967 guanyà el Concurs Guido Cantelli i inicià la seva carrera internacional Feu el seu primer concert amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1969 Del 1973 al 1982 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Londres, on substituí Otto Klemperer Del 1977 al 1980 fou el principal director invitat de l’Orquestra de Filadèlfia i del 1980 al 1992 en fou el director musical En 1986-2005 fou director musical del Teatro alla…
,
Gustav Leonhardt
Música
Organista i clavecinista holandès.
Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…
,
Paul Marie Théodore Vincent d’Indy
Música
Compositor, professor i teòric francès.
Vida Fill d’una família aristocràtica de tradició militar, fou educat en un ambient d’estricta moralitat per la seva àvia paterna Aquesta, juntament amb el seu oncle Wilfrid d’Indy compositor i alumne de C Franck, l’inicià en l’estudi de la música A l’edat d’onze anys rebé lliçons de piano de L Diémer i AF Marmontel, i a partir del 1865 amplià la seva formació amb estudis d’harmonia amb A Lavignac, amb qui posteriorment treballà l’orquestració Tot i l’oposició del pare, que volia dirigir la seva carrera cap als estudis de dret, Vincent d’Indy estava decidit a dedicarse a la música, i ja el…
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
drame lyrique
Música
Expressió que s’aplica, d’una forma poc precisa, a algunes òperes franceses del final del segle XIX i principi del XX sorgides, fins a un cert punt, de la reacció contra l’obra de G. Meyerbeer, considerada ampul·losa i grandiloqüent.
El drame lyrique cercà temes que permetessin mostrar conflictes psicològics més íntims i complexos Ch Gounod amb Faust , J Massenet amb Manon i Werther , i E Chabrier amb L’Etoile són els màxims representants d’aquest corrent