Resultats de la cerca
Es mostren 18003 resultats
Necròpoli del Pla de Corregó (la Portella)
Art romànic
Situació Dues tombes excavades a la roca situades al nord-oest de la masia de Corregó ECSA-JR González Aquesta necròpoli és situada dalt de la Serra Noguera, a llevant de Corregó, a la banda oriental del camí que comunica la Portella amb Corbins, tot dominant la Noguera Ribagorçana Mapa 23-14 359 Situació 31TCG061214 Necròpoli Es tracta d’una necròpoli localitzada l’any 1978 per Josep-Ignasi Rodríguez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que va comprovar l’avís donat per l’encarregat de la finca Corregó, ja que havien estat trobades dues tombes en les obres d’arranjament del camí que passa per…
Sant Sadurní de Bula d’Amunt
Art romànic
Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…
Jean-Baptiste le Rond D’Alembert
Filosofia
Enciclopedista francès.
Fill natural del cavaller Destouches i de Madame de Tencin El 1739 publicà una Mémoire sur le calcul intégral , que li valgué d’ésser admès el 1741 a l’Académie des Sciences Dos anys més tard publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique Continuà dedicant-se a les investigacions científiques Recherches sur les équinoxes 1749, Essai d’une nouvelle théorie sur la résistance des fluides 1752, els resultats de les quals foren publicats en Opuscules mathématiques 1761-80, 8 vols, on també figuren la Théorie générale des vents i diverses memòries sobre el càlcul de probabilitats i sobre la…
Xavier Albó i Corrons
Antropologia
Antropòleg i lingüista.
Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues i els aimares , i promogué…
Tomàs Aguiló i Forteza
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, novel·lista i periodista.
Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…
,
Juan Goytisolo Gay

Juan Goytisolo Gay
© Instituto Cervantes
Literatura
Novel·lista i assagista en llengua castellana.
Germà dels també escriptors José Agustín i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…
Julián Gayarre Garjón
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…
Jaume Fuster i Guillemó
Jaume Fuster i Guillemó
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Novel·lista, guionista i traductor.
Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…
,
Dietrich Fischer-Dieskau
Música
Baríton alemany.
Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert , obra que el…
música d’Elx
Música
Música desenvolupada a Elx (Baix Vinalopó).
Si bé les ceràmiques ibèriques procedents d’aquesta zona constaten que les pràctiques musicals venen de molt antic, no es poden documentar amb una certa seguretat fins al segle XIII Sembla que existí un document del 1266 que autoritzava la celebració de la Festa d’Elx, nom amb què també es coneix el cèlebre Misteri d’Elx , la qual cosa donaria a aquest esdeveniment un origen anterior a aquesta data No obstant això, l’autenticitat del document ha estat discutida per alguns autors com ara Pedro Ibarra, que, el 1924, afirmà que aquesta celebració fou instituïda el 1334 en commemoració de la…