Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
Mobil Oil Corporation
Economia
Empresa industrial nord-americana creada, com a conseqüència de l’aplicació de la llei antitrust americana (1890) a la Standard Oil de Rockefeller, amb el nom de Vacuum Oil Company.
El 1931 es fusionà amb la Standard Oil of New York i constituí la Socony Mobil Oil, denominació que canvià per l’actual el 1966 La seva activitat, que contempla totes les operacions de tractament de petroli, la situa en el tercer lloc entre les grans empreses petrolieres del món El seu domicili social és a Nova York
àguila
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de les monedes que duen aquest ocell de presa, en especial el ral d’or de Sicília, des del regnat de Joan II fins al de Carles V.
Beaufort-Spontin
Família feudal de la Baixa Lorena que es remunta a Vauthier d’Ardenne, governador de Huy (1005) i que prengué el nom de Beaufort del castell situat sobre el Meuse.
Rebé el comtat de Beaufort i la senyoria de Spontin el 1012
l’Encobert
Història
Nom donat a un popular personatge de les Germanies del País Valencià, dit també el Rei Encobert o l’Home de la Bèrnia, i posteriorment aplicat també a seguidors seus.
Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les intrigues de Felip el…
manuelí
El monestir dels jerònims de Belém, mostra representativa de l’estil manuelí
© Fototeca.cat
Art
Dit de l’estil arquitectònic desenvolupat a Portugal entre la fi del s XV i el començament del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És un estil bàsicament ornamental que aporta poques novetats estructurals L’esquema general és el següent sobre una base goticoflamígera, addició d’elements renaixentistes i d’influència oriental, tot això presidit per un gust per l’ornamentació densa que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nàutic i heràldic Cal citar com a monuments més representatius el monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francès Boytac i João de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre el monestir dels jerònims de Belém, obra també de…
Escola Veneciana
Música
Nom donat a un grup de compositors, alguns d’origen francoflamenc, d’altres, italians, actius a Venècia durant la segona meitat del segle XVI i el principi del segle XVII.
La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i Andrea Gabrieli i pels altres…
metall-aïllant-semiconductor
Electrònica i informàtica
Nom de caràcter més general que el de MOS que s’aplica a aquells dispositius semiconductors en què la capa aïllant de l’estructura està composta per un dielèctric qualsevol.
Un cas particular de MIS és l’estructura MOS, on el dielèctric és un òxid, generalment de silici
El ruedo ibérico
Nom donat per Valle-Inclán a un cicle novel·lístic que comprèn La corte de los milagros (1927), Viva mi dueño (1928) i Baza de espadas, aquesta publicada pòstuma el 1958.
Amb un domini extraordinari del llenguatge, l’autor ofereix una amarga visió “esperpèntica”, caricaturesca, de l’Espanya d’Isabel II, que satiritza sense pietat
Stil Novo
Escola poètica el nom de la qual fou emprat per Dant en el Purgatori per a descriure l’estil d’un grup de poetes italians dels s. XIII i XIV.
Guido Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Guido Cavalcanti i el mateix Dant en les seves obres líriques Altres poetes foren Cino da Pistoia, Lapo Gianni, Dino Frescobaldi, etc En tots ells són paleses les influències de la poesia cortesana provençal, del misticisme i la simplicitat franciscanes i de l’escola siciliana Quant a les característiques personals, cal destacar la delicadesa d’estil de Guinizzelli, del qual és un clar exemple el poema Al cor gentil ripara sempre amore , el llenguatge sensible i musical de Dant i la…
Sirte
Història
Nom donat des d’època clàssica a les dues entrades més àmplies que forma la Mediterrània a l’Àfrica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Maior i Syrtis Minor.
La Gran Sirte , coneguda també per golf de Sidra àr Halīǧ al-Surt , al N de Líbia, s’estén des de Miṣrāta Tripolitània, a l’W, fins a Bengasi Cirenaica, a l’E i la Petita Sirte , coneguda també per golf de Gabes àr Halīǧ al-Qabis , a l’E de Tunísia, entre Sawfaǧǧïn i l’illa de Gerba