Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
coll del Vent
Coll (1 301 m alt) que limita pel S la serra del Cis, que comunica el terme d'Isàvena amb Areny de Noguera (Ribagorça), dels quals municipis és termenal.
Berganui
Poble
Poble del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), al vessant S de la serra de Berganui
(1 273 m) prolongació de la serra del Cis i de roca Cirera.
Aquesta separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà, sota el bosc de Berganui L’església de Sant Agustí s XII, sufragània de la d’Areny, és romànica
la Farga
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER (Barruera), a la vall de Boí (Alta Ribagorça), a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.
tossal de Boix
Cim
Cim (2 733 m) de la serra que separa les valls de Saünc i de la Ribereta, a la vall de Benasc (Alta Ribagorça), contrafort del massís de Bagüienyola.
Aigüestortes

Riera al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Fototeca.cat
Petit pla (1.818 m alt.), a la vall de Sant Nicolau (municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça), entre l’estany Llong i l’estany de la Llebreta.
És cobert de bosc pins i avets i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit Té l’origen en un antic llac reblert per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu de Sant Nicolau cap a la central de Caldes, a través d’una galeria a pressió de 5746,6 m de longitud Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret parc…
Torm
Despoblat
Despoblat del municipi de Sopeira (Alta Ribagorça), dins l’antic terme de Sant Orenç; en resta l’antiga església parroquial, on es venera la Mare de Déu de Torm.
Cóll
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), en un coster a la dreta de la Noguera de Tor, aigua avall de l’estret de les Cabanasses.
L’església parroquial de Santa Maria és romànica segle XII amb decoració escultòrica capitells i un crismó conserva un notable retaule gòtic i dues talles del segle XVI La senyoria pertanyia a la mitra de Lleida
L’evolució del problament i el debat sobre el mapa administratiu
L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…